Papa de Roma

4. Quan mort Inocencio XIII (Papa nº 244 de la Iglesia catòlica entre 1721 i 1724), el Papa que el segueix és Gregorio XII, de nom comú, Angelo Corrario. (1406-1415).
Va ser triat per unanimitatsent cardenal. Era un octogenari, i va jurar com a cardenal que si sortia elegit Papa estaria disposat a renunciar si Benet XIII feia el mateix.
En 1407 es va arribar a un acord a Marsella on enaquell temps hi havia el Papa Luna, perquè els dos pontífexs es trobessin a Savona. Tothom esperava que d'aquesta trobada es forjaria una solució que tornés a unificar l'església romana. Però aquestavegada tampoc es va consolidar la trobada, ja que Gregorio no va acudir a la cita. Als cardenals romans i als cardenals de Benet no els hi va agradar la no actuació del Papa romà.
Per tot això, tots elscardenals, excomunicats al seu torn per part de cada Papa de cada bàndol, van convocar un concili general a Pisa, l'any 1409. El resultat d'aquest concili és que es va declarar cismàtics i perjurs alsdos papes regnants (successió apostòlica).
La sentència canònica que es va llegir públicament, va ser: “Pedro de Luna (Benedicto XIII) y Angelo Corrario (Gregorio XII), herejes y cismáticos, quedandespojados de todas sus dignidades y excluidos de la comunión de la Iglesia y los fieles exonerados de su obediencia”.
Després, en el seu lloc, es va col·locar un cardenal milanès que va prendre elnom d'Alexandre V. A la pràctica, el que va passar és que després del concili no hi havia dos papes, sinó tres alhora: Gregori XII a Roma; Benet XIII a Avinyó i Alejandro V (recentment coronat que vafixar la seva residència a Bolonya) i Europa sencera es posava de part d'algun dels tres.
Un any més tard, Alejandro V va morir. És pensa que va ser enverinat pel seu successor, el cardenal Cossa, queseria Papa amb el nom de Joan XXIII.
Mes tard, Gregori XII, va morir ja nonagenari després del sínode convocat per ell mateix el qual declarar que els papes legítims eren aquells que van ser...