Patrons internacionals

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1336 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 6 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Patrons Internacionals Innovadors

1:El model que explica aquest fenomen es el model de gravetat, que explica que les economies grans intercanvien la major part del seus bens i serveis entre elles. D’aquesta manera explica com canada que esta molt mes propera a EEUU te un gran volum de comerç, per altra banda Australia per motius geogràfics queda molt mes lluny d’estats units, i queda al’altura de Indonèsia, i Malàisia per això queda mes allunyada de la principal potencia de EEUU i no fa tant de comerç.

2:Que les economies creixents del sud est Asiàtic cada vegada augmentin mes el volum de comerç entre elles, s’explica segons el model de gravetat ja que al créixer aquestes economies es fan mes grans, i geogràficament estan molt properes, per aquest motiu per la curta distancia,s’explica aquest augment del comerç.

3:L’afirmació es certa, ja que EEUU té avantatge comparatiu en la producció de serveis, mentre que japó en la producció de bens, tot i això no es necessariament un problema perquè encara que EEUU no pugui comercialitzar molts dels seus serveis, serveis com la recerca i innovació de nous productes, i aplicacions són aptes per la creació de nous productes.

4:Podem afirmar que la ramaderia és es intensiva en terra en EE.UU perquè la terra es barata, i el rati de relació terra treball es mes gran per la ramaderia que per el blat, preó en països densament poblats es just al revés perquè com que la terra es cara i el treball barat el rati de en relació terra treball es mes gran el la producció de blat que en la ramaderia. Per tant la ramaderia es intensiva enterra en EE.UU però no als països densament poblats.

5: L’assignació de hores de treball per hectàrees de terra es de 10 hores de treball per hectàrea.

6: No es cert que els països mes pobres del món no poden exportar res, perquè encara que tinguin poc treball, capital o recursos naturals, si que poden tenir avantatge comparatiu en la producció de un bé o servei, de manera que si perexemple EE.UU te avantatge absolut en producció de armes, i un país subdesenvolupat te avantatge comparatiu en la producció de cacauets, si cada país s’especialitza en produir aquell bé o servei en el que es mes eficient el resultat de la producció mundial es major que si no ho fessin. Per aquest motiu els països mes pobres si que poden exportar aquells bens i serveis en els que tenen avantatgecomparatiu.

7:

Com podem veure en el gràfic Noruega te moltes mes possibilitats de producció en peix, mentre que suècia té moltes possibilitats de producció en automòbils. 8: a) Una gerra en l’orient mitjà que provoques una disminució de l’oferta seria molt perjudicial per la relació d’intercanvi comercial de Japó perquè al disposar de menys matèries primeres veuria reduïda la seva capacitatproductiva de productes manufacturats, i en conseqüència les seves exportacions i importacions disminuirien, provocant al mateix temps una reducció del consum intern de Japó. b) Si Corea desenvolupés mes capacitat per produir automòbils que podria exportar a EE.UU i Canadà, provocaria una disminució de les exportacions de automòbils de Japó a aquests 2 països, tot i que aquesta disminució es veuriafrenada per el model de gravetat, ja que Japó esta mes a prop de EE.UU i Canadà que Corea. c) Si EE.UU desenvolupés una tecnologia de fusió que substituís les plantes de combustibles fòssils, Japó importaria menys petroli, i mantindria les seves exportacions, no obstant encara que Japó deixaria d’importar el petroli que fós substituït per la nova tecnologia de fusió, Japó passaria a importar lamatèria primera necessària per aquest procés, en aquest cas el Urani, o el plutoni. d)Una mala collita de blat a Rússia afectaria negativament a les importacions de blat de Japó i en conseqüència, al veure limitades les seves matèries primeres, exportarien menys automòbils, ja que part de la seva mà d’obra passaria a produir blat per cobrir el dèficit de blat.

9: a) Un increment d’estoc de...
tracking img