Pintura
Páginas: 23 (5723 palabras)
Publicado: 17 de marzo de 2011
La mirada del pintor: processos d’ensenyament i aprenentatge de les arts visuals. 4) Llum
136
4) Llum
-La llum en el dibuix i la pintura. - Il·luminació (Emissió de la llum. Remissió de la llum). – Dibuix de taca. – Procés d’observació intuïtiva de la llum. – Procés analític de la llum. - Procés constructiu de la llum. – Procés descriptiu de la llum.
La llum en el dibuix i la pinturaLa llegenda del ceramista Boutades de Sició, narrada per Plini el Vell, explica com la llum és l’origen mític del dibuix i de la pintura: la filla del ceramista està amb el seu estimat, vetllen junts la nit abans de que ell parteixi cap a la guerra. Vora el foc, observa com la llum projecta la imatge del seu estimat en el mur de l’estança. Amb un tros de carbó trobat entre les cendres del foc traçala silueta de l’ombra projectada, record que quedarà del seu estimat.
La llum, l’ombra, la projecció, la permanència i la fixació són conceptes fonamentals del dibuix i de la pintura. L’estudi dels diversos estils artístics és una oportunitat per endinsar-nos en la varietat de conceptes, aplicacions i interpretacions de la llum en les arts visuals.
Els animals pintats en les coves delperíode Paleolític demostren l’interès d’explicar el volum de les formes: la modelació amb transicions entre colors clars i foscos i l’ús dels relleus de la roca per obtenir formes juntament amb les taques de color inicien l’aplicació de la llum com a element de representació volumètrica.
La pintura romana utilitza els efectes de la llum: brillantors, ombres i penombres amb un impacte visualsorprenent. El resultat il·lusionista és degut a l’aplicació d’unes regles bàsiques de representació de la llum, amb una alta dosi d’intuïció.
La mirada del pintor: processos d’ensenyament i aprenentatge de les arts visuals. 4) Llum
137
L’art romànic ens mostra la llum interior simbòlica com una realitat superior a la il·luminació. El Pantocràtor de Taüll és llum per ell mateix (EGO SUM LUXMUNDI). Les formes projectades en el suport pla són representades pel seu color local, la llum que percebem és la llum pròpia del color. La corona, la llum que modela els plecs de la roba i les formes del rostre i les mans defugen del realisme per mostrar una llum que modela des de l’interior (no podem deduir un focus extern que il·lumina la figura).
La pintura gòtica ens presenta una modelacióvisual de les formes. Parlem de modelació perquè l’actitud del pintor és semblant a la de l’escultor que modela els volums en fang. La llum que podem apreciar en aquestes pintures no procedeix d’un focus exterior únic, és la llum resultat de modelar cada forma i la seva funció és la de desvelar-la.
Llum representada amb tintes planes. Rostre del Pantocrator de Taüll, MNAC.
La mirada delpintor: processos d’ensenyament i aprenentatge de les arts visuals. 4) Llum
138
La llum modela la forma. Leonardo da Vinci. Detall de La Gioconda. Oli sobre taula . 77/53 cm. (1503-1506).
En el període del Renaixement els artistes van cercar les regles que regien els fenòmens de la realitat per tal de representar-la. Amb la perspectiva van definir una construcció lògica i unitària de l’espai;seguint el mateix procés, es va determinar la lògica de la il·luminació. La llum esdevé un mitjà més per representar la realitat. Efecte òptic observat quan la llum modifica el contorn i el color dels objectes/formes segons la distància en què es troba l’espectador. Certs fenòmens metereorològics accentuen aquest efecte (boirines, suspensió de pols). Leonardo va estudiar i representar aquestsefectes com un recurs més de la perspectiva (aèria) i els aplicà a les seves obres.
L’esfumato va ser la denominació que es donà als contorns imprecisos a causa dels efectes de llunyania o atmosfèrics. Leonardo ho explicava amb aquestes paraules:
1
Els pintors renaixentistes van investigar la llum per aconseguir una construcció lògica de les il·luminacions, un recurs que els pintors barrocs...
136
4) Llum
-La llum en el dibuix i la pintura. - Il·luminació (Emissió de la llum. Remissió de la llum). – Dibuix de taca. – Procés d’observació intuïtiva de la llum. – Procés analític de la llum. - Procés constructiu de la llum. – Procés descriptiu de la llum.
La llum en el dibuix i la pinturaLa llegenda del ceramista Boutades de Sició, narrada per Plini el Vell, explica com la llum és l’origen mític del dibuix i de la pintura: la filla del ceramista està amb el seu estimat, vetllen junts la nit abans de que ell parteixi cap a la guerra. Vora el foc, observa com la llum projecta la imatge del seu estimat en el mur de l’estança. Amb un tros de carbó trobat entre les cendres del foc traçala silueta de l’ombra projectada, record que quedarà del seu estimat.
La llum, l’ombra, la projecció, la permanència i la fixació són conceptes fonamentals del dibuix i de la pintura. L’estudi dels diversos estils artístics és una oportunitat per endinsar-nos en la varietat de conceptes, aplicacions i interpretacions de la llum en les arts visuals.
Els animals pintats en les coves delperíode Paleolític demostren l’interès d’explicar el volum de les formes: la modelació amb transicions entre colors clars i foscos i l’ús dels relleus de la roca per obtenir formes juntament amb les taques de color inicien l’aplicació de la llum com a element de representació volumètrica.
La pintura romana utilitza els efectes de la llum: brillantors, ombres i penombres amb un impacte visualsorprenent. El resultat il·lusionista és degut a l’aplicació d’unes regles bàsiques de representació de la llum, amb una alta dosi d’intuïció.
La mirada del pintor: processos d’ensenyament i aprenentatge de les arts visuals. 4) Llum
137
L’art romànic ens mostra la llum interior simbòlica com una realitat superior a la il·luminació. El Pantocràtor de Taüll és llum per ell mateix (EGO SUM LUXMUNDI). Les formes projectades en el suport pla són representades pel seu color local, la llum que percebem és la llum pròpia del color. La corona, la llum que modela els plecs de la roba i les formes del rostre i les mans defugen del realisme per mostrar una llum que modela des de l’interior (no podem deduir un focus extern que il·lumina la figura).
La pintura gòtica ens presenta una modelacióvisual de les formes. Parlem de modelació perquè l’actitud del pintor és semblant a la de l’escultor que modela els volums en fang. La llum que podem apreciar en aquestes pintures no procedeix d’un focus exterior únic, és la llum resultat de modelar cada forma i la seva funció és la de desvelar-la.
Llum representada amb tintes planes. Rostre del Pantocrator de Taüll, MNAC.
La mirada delpintor: processos d’ensenyament i aprenentatge de les arts visuals. 4) Llum
138
La llum modela la forma. Leonardo da Vinci. Detall de La Gioconda. Oli sobre taula . 77/53 cm. (1503-1506).
En el període del Renaixement els artistes van cercar les regles que regien els fenòmens de la realitat per tal de representar-la. Amb la perspectiva van definir una construcció lògica i unitària de l’espai;seguint el mateix procés, es va determinar la lògica de la il·luminació. La llum esdevé un mitjà més per representar la realitat. Efecte òptic observat quan la llum modifica el contorn i el color dels objectes/formes segons la distància en què es troba l’espectador. Certs fenòmens metereorològics accentuen aquest efecte (boirines, suspensió de pols). Leonardo va estudiar i representar aquestsefectes com un recurs més de la perspectiva (aèria) i els aplicà a les seves obres.
L’esfumato va ser la denominació que es donà als contorns imprecisos a causa dels efectes de llunyania o atmosfèrics. Leonardo ho explicava amb aquestes paraules:
1
Els pintors renaixentistes van investigar la llum per aconseguir una construcció lògica de les il·luminacions, un recurs que els pintors barrocs...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.