Planilandia

PLANILÀNDIA

RESUM

Planilàndia és un llibre que es va escriure en el segle XIX, per mans d’un anglès eclesiàstic. Per aquesta raó, el llibre té visions que per a nosaltres ara sóndiscriminatòries.
El llibre tracta d’un país de dos dimensions, és a dir, un país pla. En ell, cadascú sap la seua funció i les seues limitacions, i no gosa traspassar-les. A més, la forma geomètrica delshabitants els classifiquen dins de les classes socials que els pertoca: quants més costats tenen, més superiors són enfronts als altres. Els habitants es classifiquen de la següent forma:

1. Trianglesisòsceles classe baixa
a. Obrers
b. Soldats
c. Criminals
2. Triangles equilàters classe mitja (baixa)
d. Artesans
e. Comerciants
3. Quadrats i pentàgonsclasse mitja (alta)
f. Professionals
g. Científics
h. Advocats
4. Polígons de més de 6 costats (a partir dels hexàgons) noblesa
i. Gent noble
5. Cercles classealta
j. Sacerdots, eclesiàstics...

Les cases són pentagonals, a fi de aconseguir que els seus angles no punxen tant com els dels triangles o els quadrats. A més, consten de dos portes: unaper als homes i l’altra per a les dones. Açò és degut a que les dones són menyspreades socialment, malgrat que això és perquè en el segle XIX les dones no eres considerades per res.



Aquest temade les dones va més enllà del que ens podem imaginar. Per a ells són com criatures amb fi d’aconseguir plaer només. Ells les troben un perill i diuen que una simple distracció amb elles i podrien serhomes morts. Aquestes no tenen forma definida i són encara més inferiors que els triangles isòsceles.
Per a ells no hi existeix cap llum ja que aquesta no s’observa en Planilàndia. A més, per a ellsles formes d’identificació són les que es relacionen amb els sentits. El mètode que més s’utilitza és el del sentit de l’oïda. D’altra banda, tenen la vista que només els serveix quan hi ha boira...