Plató

Plató, o la recerca d’un món ideal (427-347)

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.

1

Grècia a l’època de Plató

2

1. BIOGRAFIA
• Neix a Atenes en el si d’una família aristocràtica. • Avantpassats seus i també parents es dedicaven a la política. Dos oncles seuseren del govern dels “trenta tirans”. • Plató, de jove tenia la intenció de dedicar-se també a la política, i va freqüentar però en conèixer Sòcrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia. • La injusta mort de Sòcrates fa que la filosofia de Plató tengui un fort component polític. • Va intentar dur a la pràctica la seva teoria política a Siracusa, la primera vegada amb el tirà Dionís elvell. Aquest el va empresonar i després el va voler vendre com a esclau. Un amic el va reconèixer i el va comprar per donar-li la llibertat.

1. Biografia
• En tornar a Atenes, 387 funda l’Acadèmia, nom que agafa dels jardins dedicats a l’heroi Akademos on es va edificar. Al frontispici sembla que hi figurava la inscripció “Que ningú entri aquí si no sap geometria”. • Fa un segon viatge aSiracusa on torna a fracassar en l’intent de plasmar el seu ideal polític. • Encara farà un tercer intent, fracassat també, al final del qual s’estableix definitivament a Atenes dedicant-se a escriure i ensenyar a l'Acadèmia. • Mor a Atenes el 346 aC.

5

Obra
4 períodes: • Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com era enèpoca de Sòcrates. • Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen qüestions de tipus polític. El Sòcrates històric comença a desaparèixer. • Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Sòcrates és el gran protagonista: les seves tesis són les que s’acaben imposant. • Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Fileb, Timeus. Diàlegs crítics i derevisió amb l’etapa anterior.

6

PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectuals
• Sofística: orientació pedagògico-pràctica del saber. • Sòcrates: actitud contrària a l’empirisme, l’escepticisme i al relativisme dels sofistes. La dialèctica com a procediment. • Parmènides: eternitat del ser • Heràclit: la natura és canvi constant (devenir) • Pitagorisme:
o Admiració del coneixement geomètric. oDualisme antropològic. Eternitat de l’ànima.
Plató 28/10/2010 7

PLATÓ
• PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) • CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal inecessari (ε̉πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic)
• OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques?
Plató 28/10/2010 8

PLATÓ
• Tan sols queda una sortida al problema plantejat:
 a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu).  b) L’experiènciasensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme).  c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders.
28/10/2010 Plató 9

PLATÓ
• Quin és l’origen de les nostres representacions mentals?
 Unes sónfugisseres i canviants, d’altres sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la Bellesa en si“  ¿de què són representacions?  ¿són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents?

• Són coneixements de realitats diferents: Realitats sensibles / Realitats intel·ligibles

Plató

28/10/2010

10

Què és la realitat? : Teoria de les Idees
• Què és real? Què és aparent? • Parmènides:...