Plató i aristòtil

TEMA 2: PLATÓ

1.- ETAPES DEL PENSAMENT DE PLATÓ (418-317 aC)
Les obres de Plató es divideixen en 4 etapes i aquestes, van ser escrites en el gènere literari dels diàlegs i mostra la literatura i la filosofia. Aquestes etapes són:
• Període de joventut: diàlegs socràtics. Ex: Apologia, Critó.
• Etapa de transició: apareixen algunes tesis fonamentals. Ex: Gòrgies, Menó, Ugies Menor.
•Diàlegs de maduresa: grans tesis platòniques: immortalitat de l’ànima, amor ideal i ciutat perfecte. Ex: El banquet, La república.
• Diàlegs de vellesa: mostra dubtes i crítiques de la pròpia filosofia. Ex: Timeu, Les lleis.

1.1.- PRIMER GRAN SISTEMA FILOSÒFIC:
Va dur a terme:
• Ontologia: que és l’estudi de l’ésser. Exactament va fer la Teoria de les idees.
• Teoria del coneixement: Teoria de lareminiscència i graus de coneixement i dialèctica.
• Teoria de l’ànima: on hi sortia teories poètiques, polítiques i estètiques.
• Cosmologia: estudia el cosmos.

1.2.- CONTEXT VITAL:
Va néixer a Atenes i venia d’una família aristocràtica i el seu pare va tenir molt interès per la política d’Atenes, cosa que l’influirà molt. Va ser alumne de Sòcrates i mestre d’Aristòtil.

Durant la sevajoventut va viure les Guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta. Atenes era una ciutat democràtica i Esparta era aristocràtica. Per tant, també va ser una guerra entre dos règims polítics. Atenes era una ciutat dedicada al parlar sobre la vida política, tenien dues habilitats de la vida política: l’art de la paraula i la persuasió (els preparaven per saber fer aquestes dues coses). En canvi,Esparta era tot el contrari, ja que tenien una jerarquia militar i preparaven els ciutadans per la guerra amb disciplina, fermesa i eficàcia.

Als 24 anys va començar el seu objectiu per preparar-se per l’activitat política. Aquí, va començar el seu contacte amb Sòcrates.

Derrotada Atenes en les guerres del Peloponès, s’estableix un ‘Govern dels 30 tirans’ que no estableix l’ordre i la justícia.Al cap d’un any, aquesta tirania cau i es produeix un ‘Restabliment de la democràcia’ en el qual Sòcrates és condemnat a mort i això fa que Plató desisteixi de la vida política i la deixa. Agafa l’herència de Sòcrates que deixa, i és:
 Primera activitat dinàmica  filosofia
 Emprà l’art del diàleg
 Confrontació entre les dues posicions canvia perquè cadascuna influeix en la contrària.
QuanSòcrates mor, Plató cau en una depressió. Llavors comença a fer viatges:
 Egipte: on conegué Gràtil (deixeble d’Heràclit) i Hermògenes (deixeble de Parmènides).
 Mègara: connectà amb matemàtics de l’època.
 Sicília: relacionarà la matemàtica pitagòrica i agafa la immortalitat de l’ànima. El que extreu i adopta d’ells:
- Passa al coneixement sòlid matemàtica.
- Immortalitat i transmigracióde l’ànima.
- Món sensible que permet explicar les entitats matemàtiques.

Plató torna a Atenes i fundà una escola al costat del Santuari de l’heroi Academos i d’aquí ve el nom de: Acadèmia de Plató i és el centre de la vida intel•lectual. Allà s’estudien 4 matèries considerades les fonamentals: matemàtiques, astronomia, filosofia i música.
La seva educació és totalment contrària als sofistes(antítesis). L’objectiu de la seva filosofia és assolir la veritat absoluta = a la teoria de les idees.

1.3.- TEORIA DE LES IDEES:
Ens ofereix la visió de la realitat de Plató, com la veia. L’objectiu de Plató és arribar a saber trobar una organització justa i ideal per aplicar a una ciutat (com a manera de governar). Tot i que abans d’establir aquesta organització, havia d’establir com és larealitat. Aplega:
 Teoria de Parmènides: realitat és immòbible.
 Teoria d’Heràclit: perpetu fluir totes les coses.
 Relativisme: escepticisme sofista.
 Optimisme socràtic: capacitats humanes.
 Centres matemàtica pitagòrics.
 Afirma l’existència de dos mons: diu que hi ha el món de les idees, que és un món intangible i que es pot conèixer i el món de les coses, que és un món...