Postmodernidad

- Com hauria de ser una pedagogia postmoderna (que alguns anomenen líquida)? Quines serien les seves característiques més definitòries? Ja saps que la pedagogia ha de ser sempre teòrico-pràctica, per tant, a l'hora d'explicar-la convé que hi hagi elements normatius, que orientin la pràctica educativa..
La postmodernitat és una visió nova de veure les coses que proclama pluralisme, diferència idiverses perspectives. És una nova visió que significa fer una transformació profunda en l’educació, que no es pot seguir observant com un simple instrument per el desenvolupament econòmic i productiu de la societat.
A la postmodernitat s’ha d’adaptar una forma comunitària, per reivindicar el dret del individu, per tant, des de el meu punt de vista una pedagogia postmoderna hauria de ser mésliberal, és a dir, sense obligacions, que no hi hagués un sol lloc on fer classe, matèries, activitats més didàctiques i modificació de la manera d’aprendre i variacions pel que fa alhora de puntuar.
Ara procediré a explicar a que em refereixo amb això exposat, respecte a que no hi hagi obligacions crec que no s’haurien d’imposar les coses, sinó fer entendre que s’han de fer solament, i que si no hohan fet, que entenguin que no està bé. Un exemple serien els deures, quan a un nen se li encomana fer una tasca aquest la fa per obligació i amb desgana, bàsicament el que vol es fer-la ràpida per poder fer allò que realment li agrada, en canvi si s’incentiva al nen mitjançant recompenses o fent-lo sentir bé per fer la tasca aquest la voldrà fer bé, amb ganes i esforç perquè al dia següent se’ltorni a motivar d’aquesta manera pel fet d’esta bé amb ell mateix, notar-se realitzat com a persona. Pel que fa a aquells que no ho facin no se’ls ha de castigar bàsicament, és millor preguntar-li perquè no ho han fet i fer-los entendre que no està bé no fer-ho i que només és perjudiquen ells mateixos, i també preguntar el motiu de perquè no ho han fet. S’han de sentir amos de les seves vides ambpossibilitat de triar, encara que comportin al fracàs, ja que amb això adquiriran experiència i sabran com actuar en situacions futures.
Com a segon tret crec que no hi hauria d’haver un recinte per a fer classe, ja que quan un nen veu que sempre ha d’anar al mateix lloc és desmotiva i es sent cansat ja que tot és igual, res canvia, al contrari que si es fan al carrer, en centres cívics o aulesadaptades, cada dia veurien un lloc diferent i per tant no es cansarien tan fàcilment, és a dir, seria anar a l’escola però d’una manera diferent. A més per exemple quan fa bon temps, si estan al carrer poden fer les classes més pràctiques.
Pel que fa a les matèries i activitats més dinàmiques em vull fer referència a que no sigui tot arribar, que el professor deixi anar la teoria i més tard ferexercicis relacionats amb això, jo crec que seria millor primer de tot deixar que l’alumne experimentes amb la matèria que s’ha d’estudiar, és a dir, que vegi què és, i que si pot intenti fer-ho sense ajudar del professor, ja que al no tenir ningú que et digui com es fa potser l’aprenentatge és més lent, però el resultat és millor, ja que s’esforçarien més i per tant els conceptes els adquiririende manera permanent, tot i així si s’escau mai està de més l’ajuda del professor òbviament. Com diu l’autor Toro, si l’educació no es pensada per la llibertat, el nostre esforç només serà la tècnica de l’aprenentatge sense adquirir coneixement, per tant, si no es dóna llibertat al nen, el coneixement no serà adquirit correctament.
Finalment he exposat l’idea de variar la manera de puntuar, aramateix tot es basa en exàmens i això no ho trobo just ja que hi ha moltes persones que no saben com estudiar o que simplement els hi costa i són molt intel·ligents però sempre suspenen i també hi ha el cas d’aquells que s’ho estudien de pe a pa arriben a l’examen ho escriuen i al cap d’un parell de dies ja no recorden res, per tant la meva proposta seria que no s’avalués amb els exàmens sinó que hi...