practica

PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

DETERMINACIÓ DEL FENOTIP ACETILADOR
Nota prèvia, llegir amb atenció

Per a poder dur a terme correctament aquesta pràctica, s’han de tenir en compte les
següents qüestions:
1. Demanar un dia abans de la pràctica el fàrmac que heu de prendre (Cemidón 300
mg B6) i un pot d’orina a Administració de Centre de Ciències i Biociències despatx:
C5/211 (al costat delslaboratoris de pràctiques de la Facultat de Biociències).
2. Al Campus Virtual, a la carpeta Pràctiques de Material Docent, trobareu un full de
consentiment que haureu d’imprimir i portar signat el dia de la pràctica. Per a la
vostra informació s’adjunta fitxa tècnica del producte (no cal imprimir-la).
3. Entre les 8 i les 9 h del matí del dia de la pràctica, prendre’s el comprimit deCemidón.
4. Just abans d’entrar a pràctiques, recollir una mostra d’orina (és suficient amb 10
ml).

És important que porteu la mostra d’orina ja que sense ella
NO ES PODRÀ FER LA PRÀCTICA

1. INTRODUCCIÓ

La biotransformació d’un fàrmac és diferent per cada individu. Depèn tant de les seves
característiques fisiològiques (espècie, raça, sexe, edat, estat de nutrició, etc.), com del’administració de fàrmacs que alterin la seva biotransformació, augmentant-la o reduint-la
(modificacions

farmacològiques);

així

com

de

la

presència

d’algunes

patologies

(modificacions patològiques).

Les característiques genètiques poden determinar diferències en el metabolisme de
compostos exògens a l’organisme, essent un exemple característic l’activitat de laNacetiltransferasa. Estudis fets en diverses espècies han demostrat que hi ha diferències
importants relacionades amb l’activitat d’aquest enzim, així el hàmster és el que té la
màxima activitat N-acetiltransferasa i en ordre decreixent el conill d’índies, ratolí, rata, gos.

1 de 6

PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

Hi ha espècies que estan sotmeses a un polimorfisme genètic pel que fa a la seva capacitatacetiladora (conill i home). En aquestes espècies es poden diferenciar dos grups
poblacionals, els acetiladors ràpids i els acetiladors lents. És en l’espècie humana on s’ha
estudiat amb més detall aquest fenomen que possiblement tingui lloc també en altres
espècies.

Sembla que aquest fenotip és una característica genèticament predeterminada a través d’un
polimorfisme mendelià; així doncs,podem definir els acetiladors ràpids en l’espècie humana
tal com s’expressa a la figura 1.
100

95

90
82
80

79
Esquimals

% inactivadors ràpids

Japonesos
70

Indis USA
Negres USA

60

Blancs USA
Hindús

50
50

Soviètics

44
40
40

Anglesos
38

38

Sudanesos
Alemanys

30
30

Francesos

27

Argentins

22
19

20

Italians

17
14Espanyols
10

10

Marroquins

0

1

Figura 1: Freqüència (%) d’inactivadors ràpids d’isoniazida en diferents grups ètnics en l’espècie
humana

La determinació del fenotip acetilador s’ha utilitzat per a la predicció del potencial tòxic de
determinats fàrmacs que utilitzen aquesta via metabòlica. Així, la polineuritis, efecte
indesitjable de la isoniazida que s’observa més sovint en elsinactivadors lents que no pas
en els ràpids, és possiblement causada pel fàrmac. En canvi, l’hepatitis provocada per
l’administració d’isoniazida,més freqüent entre els acetiladors ràpids que no en els lents,
sembla que es deu a la unió d’un metabòlit tòxic de la isoniazida a les proteïnes hepàtiques.

Atès que generalment la biotransformació de fàrmacs és a través de mecanismes
inespecífics,és lògic suposar que les acetiltransferases hepàtiques catalitzen l’acetilació
d’una àmplia gama de fàrmacs: la isoniazida, algunes sulfamides, la hidrazida, la
procaïnamida, el clonazepam i la cafeïna, entre d’altres.
2 de 6

PRÀCTICA 4

FARMACOLOGIA

OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta pràctica és determinar el fenotip acetilador de diferents individus
després de l’administració, per...