preguntas literatura valenciano

1Guerra Civil fins als anys 70
Abans de la Guerra Civil, semblava que s’havia encetat un camí cap a la normalització de la narrativa però, en acabar la Guerra Civil, el govern franquista va prohibir l’ús públic i oficial de la nostra llengua. A més, s’aboliren els estaments i organismes oficials i les activitats culturals: revistes, diaris, ràdio, editorials. Tot açò afectà de manera decisivala narrativa perquè s’interrompé l’activitat dels escriptors que havien començat a publicar abans de la guerra i la falta de llibertats i d’un àmbit literari dificultà l’aparició de nous escriptors. Molts escriptors com Pere Calders o Mercé Rodoreda, van exiliar-se (la majoria a França i, alguns a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a Amèrica) i des de l’exili, a pesar de lesdificultats, iniciaren una activitat cultural important (edició de llibres i revistes). Es va produir una literatura no vinculada especialmente a cap moviment literari però que tenia alguns trets comuns com el to autobiogràfic, el tema de l’enyorança, el sentiment de frustració i de fatalitat del destí i la denúncia de la guerra i les seues conseqüències. Alguns novel.listes exiliats (Vicenç Riera Llorca,Xavier Benguerel, entre d'altres) publiquen algunes obres, la majoria de les quals tenen com a tema la dura experiencia de l’exili. Els escriptors que es queden ací van patir “exili interior”, és a dir, un exili que els fa autocensurar-se per tal de no patir la repressió de la dictadura. Van haver de fer la seua activitat literària en la clandestinitat (edició de revistes subversives, tertúlies encases particulars…). En aquestes circumstàncies, la novel·la reapareixerà lentament, a l’exili. Però, no va ser fins a la dècada dels seixanta que, com a conseqüència de la recuperació econòmica, les editorials aposten per la publicació de novel·les. Així, totes aquestes dificultats van contribuir perquè els narradors foren figures aïllades que van conrear tendències narratives diverses, entre lesquals destaca la novel·la psicològica, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; i la novel·la realista, L’ambició d’Aleix, de Enric Valor. Altres narradors, però, es van caracteritzar per una narrativa fantàstica o d’evasió, com Pere Calders; i d’altres es van preocupar per assajar procediments innovadors, com Manuel de Pedrolo. Podem concloure que, a pesar que la Guerra Civil i la immediatapostguerra suposà un tall en la producció narrativa, s’aconseguí, amb el temps una continuïtat literària digna.

2 Enric Valor.
Enric Valor és un dels escriptors més representatius de la nostra literatura contemporània que destaca per la seua tasca com a lingüista i en el camp de la narrativa. Com a lingüista, es dedicà a difondre la gramàtica normativa i publicà entre altres obres, unagramàtica. i com a narrador destaca la contribució aportada per Valor des de diferents gèneres: les rondalles, les narracions curtes i les novel∙les.
Tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen directamentde la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes.Pel que fa a la rondallistica, després de la guerra civil comença a replegar rondalles i, a partir d’esquemes narratius orals molt simples, les refà, les escriu i les dota d’un caràcter literari, amb unes descripcions minucioses iamb un lèxic precís, ric i variat. Entre 1950 i 1958 va publicar 36 rondalles de caràcter popular, costumista o fantàstic .Els relats breus, més pròxims a l’estil del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces de tema amorós i sentimental.La novel.lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques...