Prevenciónanorexia

MALALTIA HEPÀTICA GRASA NO ALCOHÒLICA

1.Introducció de Conceptes

Fetge: concepte i funcions
El fetge és l’òrgan intern més gran de l’organisque i representa al voltant del 3% del pes corporal en individus adults (pot arribar a > 1500 gr). Normalment és tou i depressible, i està cobert per una càpsula fibrosa. El trobem localitzat a l’hipocondri dret de l’abdomen.
Principalment realitzafuncions metabòliques. En el metabolisme dels hidrats de carboni s’encarrega de la glucogenogènesis (glucosa(glucogen), la gluconeogènesi (precursors no glucídics ( glucosa) i la glucogenòlisi (glucogen(glucosa). En el cas del metabolisme dels lípids participa en la síntesis de triglicèrids, colesterol i fosfolípids, en la formació de cossos cetònics i el metabolisme de lipoproteïnes (formació VLDL,HDL i catabolisme de QM i LDL). El fetge també juga un paper en el metabolisme de les proteïnes; en la desaminació i transaminació d’aminoàcids, la síntesi d’aminoàcids no essencials, l’urogènesis (conversió d’amoni en urea) i síntesi de proteïnes (albúmina, lipoproteïnes, factors de coagulació…). I finalment, participa en el metabolisme de vitamines ja que resulta un dipòsit de vit D, vit A,ferro, coure, zinc, potassi i glicogen. També en la síntesi de 25-hidroxicolecalciferol i síntesi de formes actives de B1, B2 i B6.
El fetge també realitza altres funcions importants: sintetitza àcids biliars per la formació de bilis, realitza funcions de biotransformació (detoxificació de fàrmacs i substàncies tòxiques exògenes i endògenes) i funcions de protecció i aclariment (funció filtre).

Abanda de la circulació general el fetge en té una de pròpia anomenada circulació enterohepàtica. En ella els nutrients absorvits en l’intestí passen a la circulació per la vena porta, que els transporta fins al fetge i finalment arriben a la circulació general.
Per tant, queda clar que es tracta d’un òrgan essencial per a la nutrició i, si pateix alguna alteració patològica, les seves funcionsqueden anul·lades o alterades.


Alteracions hepàtiques
El fetge respon a les agressions amb una sèrie de modificacions morfològiques com:

- Inflamació: hepatitis lligada al dany produït per les cèl·lules inflamatòries a l’entrar a l’hepatòcit.
- Degeneració: hepatòcits inflats i edematosos (agents tòxics o inmunològics). I quan s’acumula greix l’esteatosi hepàtica.
- Necrosi:per diverses causes com la coagulació (isquèmia), per lisis (osmòtica) o eosinofílica ( tòxica o immunològica).
- Cirrosi: fibrosi amb atac continuat al parènquima i produïnt alteracions morfològiques.

Malaltia hepàtica grassa no alcohòlica
Entre les diferents alteracions que afecten al parènquima (teixit) hepàtic destaca la malaltia hepàtica grassa no alcohòlica. Es traca d’un termeclínic patològic que comprén un conjunt d’alteracions hepàtiques: esteatosi, esteatohepatitis i cirrosi hepàtica.
L’esteatosi es produeix per l’acúmul de triglicèrids als hepatòcits presentant una intensitat variable. Segons el número d’hepatòcits afectats es distingeix una esteatosi greu, moderada o lleu.
A la esteatohepatitis s’hi afegeixen lesions hepatocitàries, infiltrats inflamatoris ifibrosi. En estadis més abançats la fibrosi va progressant des de la zona perivenular fins als espais porta. Es llavors quan es produeix una fragmentació del lòbul hepàtic. Aquests fragments hepàtics rodejats de teixit fibrós es transformen en nòduls de regeneració constituint una cirrosi de predomini micronodular.

Tot i que la hepatits alcholòlica provocada pel metabolisme oxidatiu de l’etanolpresenta unes troballes histològiques similars, en aquest cas es tracta de pacients que no consumeixen alcohol en quantitats suficients per resultar la causa del dany hepàtic.

Alguns factors associats són la obesitat, la diabetes mellitas tipus II, l’hiperlipidèmia, el
síndrome metabòlic, el dejú perllongat i la ràpida pèrdua de pes. Altres podrien ser alguns fàrmacs, la cirurgia de derivació...