Prim

Prim, anatomia d'un general
-Biografia
Joan Prim i Prats. Militar i polític espanyol, president del govern (1869-1870).
Va néixer el 6 de desembre de 1814 a Reus (Tarragona) al conjunt d’unafamília liberal. Als vint anys va ingressar a l'exèrcit isabelí, on va aconseguir el grau de coronel en 1840, durant la Primera Guerra Carlina. Inclinat cap a les idees liberals, es va llançar de seguida ala política com a diputat a Tarragona (1841). Va recolzar als progressistes durant el trienni esparterista (1840-1843); però es va enfrontar a l'autoritarisme d'Espartero i contribuir al cop d'estaten contra de la seva regència impulsat per Narváez i Serrano, organitzant una revolta a Reus. El govern progressista va nomenar a Prim governador militar de Barcelona, amb l'encàrrec de reprimir elmoviment revolucionari que perdurava a la ciutat (1843). En 1847 va ser designat capità general de Puerto Rico, però davant l'hostilitat de les autoritats locals, va acabar per dimitir. Després del seuretorn a Espanya, en 1851 va ser triat diputat per Vic i, dos anys més tard, per Barcelona.
En la guerra del Marroc (1859-1860) es va convertir en una celebritat després de la seva brillant actuacióen les batalles de Castillejos i Tetuan, fama que va créixer en l'expedició de les flotes francesa, britànica i espanyola a Mèxic, on va imposar al govern local la signatura del tractat de la Soledat,tot i que davant la decisió de Napoleó III de coronar a Maximiliano com a emperador de Mèxic, es va retirar a Cuba.
En 1862 formava part del Partit Progressista, al qual la reina Isabel va marginardel govern. Després de diversos intents fallits de pronunciaments, Prim es va convertir en la figura més rellevant de la Revolució de 1868, que va provocar la caiguda d'Isabel II. Nomenat ministre dela Guerra en el govern provisional, després de les eleccions que van encastellar als progressistes va passar a ser el cap de govern. Des del seu nou càrrec va reprimir als republicans i va intentar...