Prova1

On va el món?, cap a l’abisme?

Avui dia, la batalla es lliura al terreny de la ment : Edgar Morin

Edgar Morin ha construït en la solitud, pacientment, una obra original, una de les més sòlides de la nostra època, que fa de la complexitat un problema fonamental i un nou paradigma.

La seva riquesa multidimensional ( la seva identitat és alhora biològica, psicològica i social).

Estracta, ara i urgentment, d’enllaçar, d’articular el que les humanitats i les ciències clàssiques havien dispersat. Una empresa considerable que mobilitza tots els sabers disponibles i exigeix l’establiment de nous sistemes de pensament.

L’Home s’ha d’enriquir de totes les seves contradiccions.

És en canvi, un humanisme planetari que comporta una presa de consciència de la terra “Terra pàtria”com una comunitat de destí, d’origen i de perdició.

La interdependència passat /present/futur

L a prospectiva dels anys seixanta establia que el passat era arxiconegut, que el present era evidentment conegut, que la base de les nostres societats era estable i que, sobre aquests fonaments consolidats, el futur es forjava en i a través del desenvolupament de les tendències dominants del’economia, de la tècnica, de la ciència.

Creia que podia preveure el futur.

Els prospectivistes han edificat un futur imaginari partint d’un present abstracte.

Per concebre l’esdevenidor històric, cal, novament i sobretot, substituir la concepció simplista imperant per una concepció complexa. La concepció simplista creu que passat i present són coneguts, que els factors d’evolució són coneguts,que la casualitat és lineal i, i per tant, que el futur és predictible.

Sinó també les experiències del present contribueixen al coneixement del passat i, d’aquesta manera, el transformen.

El passat es construeix a partir del present, que selecciona el que, des de la seva òptica, és històric, és a dir, precisament el que, en el passat, s’ha desenvolupat per produir el present.

Així, laretrospectiva fa contínuament -i amb tota seguretat- prospectiva.

Així, el passat adquireix sentit a partir de la mirada posterior que li dóna el sentit de la historia. Se’n deriva una racionalització incessant i inconscient, que recupera l’atzar en forma de necessitat, transforma l’imprevist en probable i anorrea el possible no realitzat davant de l’inevitable de l’esdevingut. A més, com que elpresent es modifica i les experiències se succeeixen, a cada nou present, es produeix una refocalització que modifica el passat, com s’ha vist perfectament en el cas de la revolució Francesa.

Així doncs, descobrim un esvoranc en el passat, al qual li correspon un esvoranc en el present: el coneixement del present necessita el coneixement del passat, que necessita el coneixement del present.Tot l’esforç, d’aquest llibre, en certa mesura, es consagra a la dificultat de determinar l’aspecte del present.

I el futur neix del present. Això vol dir que la primera dificultat a l’hora de pensar el futur és la dificultat de pensar el present. L’encegament davant del present ens fa ipso facto.

Així doncs, la perspectiva sobre el present és necessària en tota prospectiva.

Per tant, hemd’abandonar l’esquema simplificador aparentment evident:

Passat present futur

Per la concepció complexa:

Passat present futur

Ens exigeix el gran i difícil esforç de fer que el nostre passat, el nostre present i el nostre futur es comuniquin entre ells, de manera que es conformi un cercle generador de coneixement més lúcid del present i de projeccions prou incertes sobre elfutur.

Al contrari, hem de partir de l’absurditat de tota predicció basada en una concepció evolutiva tan simplista.

Res no es pot predir amb seguretat, tot s’ha de presagiar condicionalment.

Per consegüent, el futur pertany més a l’improbable que al probable, sobretot si l’evolució continua de la manera accelerada i múltiple que coneix el nostre segle.

Ens ha d’aportar incertesa...