Psicologia de l'aprenentatge(català)

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 53 (13053 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 20 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
PSICOLOGIA DE L’APRENENTATGE, LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ

26-09-01
TEMA 1. INTRODUCCIÓ
Abans que res, és important veure la diferència que hi ha entre el Conductisme i la Psicologia de l’Aprenentatge. El Conductisme és un paradigma, una filosofia. L’Aprenentatge és el principal camp d’estudi del conductisme.
La psicologia de l’Aprenentatge és una disciplina que intenta saber quinsmecanismes estan implicats en la capacitat que tenim els humans (i els animals) d’aprendre, entre altres coses.
En els seus inicis les grans aportacions a la psicologia de l’aprenentatge venen d’autors que provenen de l’escola conductista, com ara el Condicionament operant d’Skinner. També hem de diferenciar això de l’anàlisi experimental del comportament, que és una forma de fer recerca(metodologia) basada en el condicionament operant. Quan això es porta a la pràctica (intervenció) parlem de modificació de conducta (conjunt de tècniques que deriven d’una principis teòrics i d’una metodologia experimental).

Exercici per pensar

Imaginem que tenim el poder de la creació, i hem de crear uns éssers per tal que aquests éssers visquin en un planeta deshabitat. Com serien aquests éssersvius? Quines característiques haurien de tenir, per tal que visquessin adequadament en el planeta?
Respostes de la classe:
- capacitat d’adaptar-se a l’entorn
- intel·ligència
- cooperació.
- comunicació.
- consciència
- reproducció – alimentació –mort
Fixem-nos que la majoria decaracterístiques (totes menys una) que ha dit la classe són característiques humanes. Són realment necessàries? No ja que altres animals no les tenen però també s’adapten. Quina funció tenen aquestes característiques? Preguntar-nos quina funció té l’aprenentatge és més o menys el mateix.

Funcions de l’aprenentatge:
➢ Detectar l’estructura causal del medi (relacionar esdeveniments, A vaacompanyat de B). Per exemple si mengem un ou podrit tindrem una conseqüència negativa, i amb això hi haurà hagut un aprenentatge. Relacionem dos esdeveniments, aprenem a no menjar ous podrits. Aquesta és per tant una funció de predicció, què passa després de A? B, perquè A quasi sempre va seguit de B. Això és el que intenta explicar el Condicionament Clàssic.
➢ Detectar la relació entre lespròpies accions i les conseqüències o resultats que es deriven d’aquestes accions. Aquí puc predir i puc ajustar la meva conducta a les exigències de l’entorn, per exemple si poso una moneda a una màquina expenedora surt una beguda (Condicionament operant).
➢ Adquirir les seqüències o patrons que poden portar a la consecució de resultats (aprenentatge procedimental).
➢ Detectar el valoradaptatiu que tenen els esdeveniments. Això vol dir donar significat a les coses. Les situacions tenen valor, i l’aprenen. Les emocions s’aprenen (aprenem a associar l’emoció a un valor).

Les emocions
Exemples:
- persona a la que se li mor l’esposa de càncer terminal, al cap d’un mes es suïcida dient que la vida ja no té sentit per ell i que la seva dona l’està esperant.
- Posar-severmell al parlar en públic.
- A un pare se li mor un fill i es torna apàtic, depressiu, no es mou de casa, …

Aquests exemples ens poden fer pensar si realment són adaptatives. Viuríem més bé sense emocions? Si realment ens porten tants de problemes quina és la seva funció?

El valor adaptatiu de les emocions depèn de la situació i de l’emoció. És molt relatiu. Hi ha casos en quel’emoció pot ser adaptativa pel subjecte i no pel grup (per exemple en el tercer exemple el subjecte amb la seva conducta depressiva aconsegueix que li facin més cas i així supera millor el dol), i al revès, adaptativa pel grup i no pel subjecte (les conductes dels herois són adaptatives pel grup).

Funcions de les emocions:

➢ Comunicació (proporcionen informació, per exemple...
tracking img