Psicologia diferencial

Ruth Frías Reina_Psicologia diferencial

1. Escull un estil cognitiu (que no sigui la dimensió DIC) i explica'l, destacant: a) com es relaciona amb la intel·ligència i amb la personalitat i b) quina utilitat té.
Si atenem a l’estil cognitiu reflexivitat/impulsivitat (Kagan i colaboradors, 1965), veurem que els estudis s’han centrat en mesurar i avaluar les diferències individuals que mostrenles persones a l’hora de respondre el test d’aparellaments, amb certa incertesa en el context de les presentacions, per mitjà dels temps o latència de resposta i l’exactitud o nombre d’errors comesos.
Quatre patrons de personalitat: lents i inexactes, ràpids i inexactes, lents i exactes, ràpids i exactes; solament són significatius els ràpids i inexactes, que es corresponen amb la dimensiód’impulsivitat, i els lents i exactes, corresponents amb els reflexius. En general podem caracteritzar cada dimensió com segueix:
-Reflexius: utilitzen estratègies analítiques, pensen i valoren cada possible resposta abans de donar-la, ansietat per si s’equivoquen però amb capacitat adaptativa, cometen menys errors que els impulsius, més atents, més tranquils, raonables, intel·ligents i amb aptitudssocials.
-Impulsius: utilitzen estratègies globals, seleccionen ràpidament la opció quan se’ls hi presenta el test , s’equivoquen més que els reflexius, inexactes, mostren ansietat per l’estrès que els hi comporta decidir envers quelcom que no dominen, són més despistats, sensibles, vulnerables, desconfiats i menys sociables.
Causes de les diferències: biològiques, l’ansietatinadaptativa en el cas dels impulsius i adaptativa en el cas dels reflexius que els facilita l’èxit en la resolució dels tests, la motivació i les expectatives d’èxit per que senten que es creu en ells o el contrari en el cas dels impulsius, l’entorn i la seva cultura. Contemplar també la dificultat de la tasca, el context i l’edat (factor que pot fer variar els resultats, en quan a que no és la mateixaimpulsivitat o reflexió la que pot mostrar un nen de 10 anys i un adult).
Hi ha estudis que dictaminen que el QI no te relació directa amb l’estil reflexiu o impulsiu, descartant les hipòtesis de que un nen intel·ligent acadèmicament parlant, amb un bon nivell de QI, és reflexiu i un nen amb dèficits acadèmics, és impulsiu. El que si podem assegurar és que l’estil cognitiu respon a laforma de processar la informació, i per això utilitzem la memòria, la percepció...i aquí entra en joc la personalitat (pensaments, sentiments, hàbits, conducta individual diferencial). Personalment i des de la humilitat de saber que els estudiosos del tema no arriben a un consens (i no correlacionen els estils cognitius amb la intel·ligència), opino que hem de tenir present el concepte intel·ligènciadins els estils cognitius; no crec que es pugui desvincular del fet d’analitzar la situació d’incertesa que se li presenti, valorar les opcions abans d’actuar o actuar impulsivament. Si entenem la intel·ligència com la capacitat d’aprendre de les experiències que generen nous processos (entre d’altres coses per no repetir-les), segur que en el moment de reflexionar i d’actuar hi serà present(destaca aquí també l’aprenentatge). I així podem aplicar l’estil cognitiu reflexiu a les aules per obtenir millors resultats acadèmics en l’alumnat, potenciant l’ús de la intel·ligència i adequant la seva personalitat cap a la reflexió, i controlant en el cas necessari, la impulsivitat.

2. Busca la biografia d'un personatge de la Història (passat o actual) reconegut com a "creatiu". A partir deles dades que trobis, destaca aquells trets que, al teu judici, el fan creatiu i fes un quadre amb els teus resultats sistematitzant-ho segons aquestes categories:

- situació (marc històric i personal): Steve Jobs és nascut el 24 de Febrer del 1955 a San Francisco, Califòrnia. Els seus pares biològics el van donar en adopció a la família Jobs per manca de recursos (en aquell moment eren...