Psicologia evolutiva: primera infància.

Psicologia evolutiva: Primera Infància.
Per: Samantha B.

La psicología evolutiva estudia els canvis de l’esser humà al llarg de la seva vida, tot hi que la major part dels estudis es centren en la psicología evolutiva de la infància i l’adolescència perquè aquestes dues etapes son les que produeixen més canvis.
Hi ha diversos aspectes que influeixen, son anomenats: Factors Interns iFactors Externs.

Dintre dels factors interns podem observar:

* Els biològics: Influències del part i intrauterines, Característiques físiques: estatura, maduració del sistema neurològic etc...
* Als psicològics: Processos cognitius, afectivitat, emocions etc...

En el factor Externs es troben els apartats:

* Mediambientals: El tipus d’alimentació, l’entorn on es viugeogràficament, el medi...
* Socioculturals: La cultura, el desenvolupament del lloc on viu, el medi familiar...
* Experiències vitals: Cada nen es diferent hi per tant viu les seves pròpies experiències siguin bones o dolentes, tot influeix per tant poden averi molts canvis d’un nen a un altre que ha viscut una altra realitat.

La infància va des del naixement fins l’adolescència, tot hique arriba a la adolescència passa per tot un seguit de etapes, però ens centraren en la primera etapa que a sigut la elegida per mi en aquet treball.
Generalmente es podría di que la primera etapa del nen o nena es el procés que es fa ser con son, es a dir el principi de la seva personalitat encarà no definida; comparteix amb els companys, juga, le seva relació amb ells comença a ser mésimportant al punt de aconseguir-hi fer amics, pot expressar-se més perquè te més vocabulari tan amb els seus companys com amb els adults. Saben demanar que volen hi com aconseguir-ho, la seva imaginació es més amplia.
Característiques de edats
Cap al mes onzè fins al final d’any el nen intenta comprendre situacions socials del seu entorn. Si veu riure als quals ho envolten, observa l'escena i començaràa riure. S'interessa pels sons onomatopeics d'animals i objectes. En ocasions imita alguns d'aquests sons, anomenant a aquests animals o objectes per la seva onomatopeia. Inicialment un mateix so pot correspondre's amb múltiples animals o objectes; per exemple, el soroll de motor pot servir igualment per a un cotxe com per a un cocodril de joguina amb rodes. No només es produeixen associacionsentre paraules i objectes o animals. Es fan evidents altres tipus d'associacions. Pot assenyalar cap a la porta de l'habitatge per a indicar que vol sortir de passeig. Ja no plora al pujar-li al cotxe de passeig, perquè sap que poc després es va a divertir. Cap al final de l'any, alguns nens creen jocs participatius; per exemple, llençar objectes en llocs de difícil accés (sota el llit, darrere delsofà, etc.) demanant a qui els cuida que els hi reculli. D'aquesta manera, aprenen estratègies per a, poc després, intentar ells mateixos arribar a els objectes en aquestes situacions. Li agrada jugar a treure els objectes d'un recipient i traslladar-los a altre recipient (calaixos, caixes, etc.) AL prendre un llapis i un paper, dibuixarà realitzant moviments de flexo extensió del canell, donantlloc a gargots amb traços més o menys paral·lels. AL final del primer any o al principi del segon, sol començar a caminar sense ajuda i a dir les seves primeres paraules. No obstant això, es considera normal el nen que comença a caminar als 15 mesos i a dir les seves primeres paraules al final del segon any. AL començar a posar-se dempeus pot observar-se com assaja el moviment d'ajupir-se per aagarrar un objecte del sòl i aixecar-se amb ell en la mà, per a posar-lo de nou i repetir l'exercici. També és freqüent veure com trasllada els objectes en la mà d'un lloc a un altre. Va perfeccionant els seus moviments, inicialment dispráxicos, aprenent a través del joc i del "assaig-error".

Als dos anys tenen una major maduresa neuromuscular amb un augment de les proporcions corporals que fan...