Psicologia psicodinàmica

1. MODEL PSICODINÀMIC
La psicodinàmica es una perspectiva psicològica derivada del psicoanàlisis. El psicoanàlisi va sorgir a principis del s. XIX a Europa. Durant el segle XIX el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre si mateixos i del món que els envolta, i exercir control sobre ambdós per mitjà de la raó.Es proposava estudiar el psiquisme i deia que era un dinamisme intern constant. Per tant, no naixem sent d’una determinada manera, o amb unes característiques especifiques sinó que es va formant d’una manera dinàmica. Creuen en una dinàmica psíquica interna que es la que està en la base de la nostra manera de ser i de comportar-nos. Com que és dinàmic, sempre hi ha possibilitat de canvis.L'objectiu del psicoanàlisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i així permetre al pacient desenvolupar un Jo més fort.
Freud va ser el pare del psicoanàlisis i un dels màxims exponents del model psicodinàmic.
PRINCIPIS DE FREUD:
A. “L’home és com un iceberg”
Un dels principis de Freud és el fet de que l’home només mostra una part d’ell mateix. Compare els homes amb uniceberg del qual se’n pot veure una porció però en queda una altra amagada. La part que es veu l’anomena conscient, la part que queda amagada per l’aigua, subconscient i la part que es veu amb el moviment de les onades seria el preconscient. Així doncs Freud diferencia 3 àmbits:

1. CONCIENT
2. PRECONCIENT
3. INCONSCIENT

Freud es centra en el psicoanàlisi pretenent que una persona arribi al’inconscient, perquè la persona busqui en l’inconscient allò que fa que reaccioni/sigui d’una manera determinada.

B. “Elements de l’estructura interna”
Des de que naixem l’estructura de la nostra personalitat neix amb una part instintiva, heretada, innata. Aquesta part instintiva és anomenada el ALLÓ i es regeix per el principi el plaer i el benestar. Busca la satisfacció immediata i comença aconfigurar el JO que és el que ens fa diferents a tots. Es regeix per el principi de realitat que són les circumstàncies que ens envolten. Quan el JO i el ALLÓ dialoguen, és quan sorgeix el dinamisme. El SUPERJO és aquell model que voldríem arribar a ser, que lluitem per aconseguir. Aquí intervenen els elements de la cultura en la que vivim, els valors, la moral, etc.

CONFLICTE PSIQUIC:
Els treselements canvien, incorporen situacions noves, fan que prenem decisions que ens defineixen i construeixen la nostra personalitat. Les contradiccions entre el JO, el ALLÓ i el SUPERJO crea conflictes psíquics o conflictes intrapsíquics. La configuració de la nostre personalitat dependrà de com anem resolent aquest diàleg.

El inconscient es va formant quan hi ha alguna cosa que ens fa mal, ensmolesta, etc. i tendim a reprimir-ho. Quan això es fa conscient utilitzem els mecanismes de defensa.

MECANISMES DE DEFENSA:
Els mecanismes de defensa són uns mètodes que utilitzem inconscientment per evitar el malestar que ens provoquen les frustracions i conflictes del nostre psíquic. De mecanismes de defensa hi ha molts. Aquí n’anomenen uns quants que són usuals:

1. Negació: No acceptar larealitat objectiva perquè des del punt de vista anímic és molest i, per tant, ho modifiquem mitjançant la negació d’aquesta realitat. Per exemple: M’agrada molt un noi però no em fa cas, per tant, no m’agrada gens el noi.

2. Sublimació: Consisteix en canalitzar els desitjos que es consideren inacceptables, cap a activitats que es consideren sublims, és a dir, que reben un gran reconeixement. Perexemple: Sento desitjos de matar el meu germà i ho canalitzo escrivint una novel·la on el protagonista mata al seu germà.

3. Projecció: Situar en els altres les condicions que no ens agraden del propi comportament. La culpa no està en un mateix sinó en els altres. Per exemple: No em cau bé una companya de classe-> No li caic bé jo a ella.

4. Desplaçament: La representació del conflicte...