Psicologia social
Es diu que un dels desencadenaments del fracàs escolar, depèn del context sociocultural d’origen de l’individu o estudiant. La família té un paper important en laimplicació del procés educatiu d’un fill/a, però, a vegades, la manca de coneixements, el baix nivell socioeconòmic o la desvalorització del que s’ensenya o es treballa a l’escola, fa que un noi/a de lanostra societat actual, no acabi l’ensenyament obligatori.
Des de la perspectiva de la Psicologia social construccionista (PSC), es plantejaria el fracàs escolar com a una realitat social dins d’un marchistòric d’una part del nostre segle. Si ens remuntéssim 40 anys enrere, quan un alumne no adquiria els coneixements bàsics per tal de superar l’escolarització, era una persona, diríem, “tonta” al’escola, però, no es feien escarafalls del fet que aquell individu deixés de ser alumne per incorporar-se al món laboral als 12 o 14 anys. Van arribar les reformes escolars, i van anar canviant aquestasituació, fent l’escolarització obligatòria fins els 16 anys. Aquest fet, juntament amb la desmotivació per part de les famílies, ha creat, a efectes socials, una situació d’abandonament del’ensenyament obligatori per part d’alguns estudiants, en quant a subjectes socials que són. Per tant, des de l’escola, la família, la política, la justícia,.... s’haurien d’organitzar i construir realitatsconcretes per a aquests nois/es. Si actualment parlem de fracàs escolar, en un tant per cent elevat, hauríem de posar-nos “tots” a construir la nostra realitat.
Citaré dos fragments de Vivien Burr, queacompanyarien la meva reflexió, de l’article: Introducció al constructivisme social. Ed. Proa: Barcelona. 1996.
.....” les explicacions que busquem no es troben en la psique individual, ni en lesestructures socials, sinó, en els processos interactius en que participen les persones de manera rutinària”.
“ El coneixement no és quelcom que es té o no es té, sinó quelcom que es fa; el...
Regístrate para leer el documento completo.