Psicologia y profesión

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 25 (6225 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de junio de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
El paper de la Psicologia en l'àmbit de la prevenció d'abús infantil

La primera conferència rep el nom de “Abusos Sexuals a Menors” i ens va ser presentada per la Pilar Polo, membre de la fundació Vicki Bernadet encarregada d'oferir assessorament i tractament personalitzat a totes les persones afectades directament o indirectament per un cas d’abús sexual infantil.
El primer cas documentatd'abús infantil va aparèixer a finals del segle XIX, al que van seguir diferents publicacions referents a aquest descobriment com la d'un radiòleg pediàtric al 1946 on mostrava fractures òssies no espontànies, o les publicacions del pediatra alemany Henry Kempe “The battered child syndrome” al 1962 on es parlar per primera vegada de la violència als nens com a maltractament, i la seva segonapublicació al 1978 “Sexual abuse, another hidden pediatric problem”.
Aquest mateix any, Kempe dóna la següent definició per l'abús sexual:
“La participació de nens i/o adolescents, dependents e immadurs, en activitats sexuals que no estan en condicions de comprendre, que són impròpies per a la seva edat i el seu desenvolupament psicosexual per a les que són incapaços de donar el seu consentiment i quetransgredeixen els tabús i les regles familiars i socials.”
La següent és la definició que dóna el Centre Naciónal d'abús infantil i negligència (Sigles en anglès NCCAN):
“Els contactes e interaccions entre un nen/a i un adult, quan l'adult (agressor) utilitza al nen/a per estimular-se sexualment él mateix, al nen/a o a una altra personal. L'abús sexual pot també ser comés per una personamenor de 18 anys quan aquesta és significativament major que el nen/a (la víctima) o quan l'agressor està en una posició de poder o control sobre un altre menor.”
Les dates històriques més importants per a aquest àmbit són; al 1959 la declaració universal dels drets del nen a l'assamblea general de les Nacions Unides i al 1989 la convenció sobre els drets dels nens.
L'abús sexual és un delictetransversal, transcultural i difícil d'expressar pels nens pel fet de ser petits. Les estadístiques actuals assenyalen que el 74% de les víctimes són nenes i el 95% dels abusadors són homes.
Es dónen 3 tipus de prevenció en aquest àmbit:
- Prevenció primària i Promoció de la infància: Es realitza per poder prevenir o detectar el posible abús. Els recursos que fa servir són:
·Drets dels nens
· L'educació per la salut (monitors, mares, tutors...)
· Actuar sobre factors de risc: les mares víctimes d'abusos poden ser un important factor de risc, aquí on els ginecòlegs, per exemple, poden fer una bona tasca de detecció.
· Desenvolupar factors de protecció: per exemple un vocabulari afectiu
· Potenciar el paper delsprofessionals i associacions (pediatres, professors, serveis socials, policia, jutjat...)

- Prevenció Secundaria i Diagnòstic-Tractament durant els maltractaments: Es dóna a la fase inicial subclínica o de risc, pot finalitzar amb curació, seqüeles, repetició o mort, aquesta fase tracta de:
· Identificar posibles situacions de risc (no hi ha cap indicador clar d'abús)
·Diagnosticar/incloure la síndrome del nen maltractat i el diagnòstic diferencial
· Coordinació interinstitucional i equips multiprofessionals (per exemple, quan un jutge té algún dubte, demana al EAT penal (Equip d'atenció tècnica) que validi la credibilitat)
· Adoptar les mesures terapèutiques adequades
· Formacio de professionals

- Prevenció Terciària: Sónles mesures que es porten a terme per prevenir que es torni a donar la situació
· Recuperació del Nucli Familiar
· Actuació sobre seqüeles socio-emocionals: vergonya, culpa, silenci, engany, manipulació (els abusadors fan pensar a les seves víctimes que ho fan perque són especials i perque s'els estimen molt)
· Alternativa familiar: Introduir al nen en una...
tracking img