Psicologia

Conceptes pròxims a l’educació




INSTRUCCIÓ, FORMACIÓ, EDUCACIÓ



Instruïts..., però potser no ben educats


L'Educació té un efecte sobre l'educand. L'acció educativa pot donar com a resultat: persones "instruïdes", persones "formades" o persones educades però no "formades". El resultat de l'Educació poden ser persones "instruïdes" sí, però potser no "ben educades", és a dir, noben "formades".

L'ésser humà és un tot: biologia, psiquisme, intel·ligència, sentiment, emoció... És un tot i funciona com una totalitat. L'Educació intenta influir sobre la totalitat de la persona i no solament sobre aspectes parcials de la mateixa, doncs és a tota la persona, en la seva totalitat, la que pretén transformar. Hem vist anteriorment que l'educació ha de ser "integral"; quan aixòno succeeix, l'educació es converteix en una caricatura de si mateixa.

Instrucció, formació, educació, tres conceptes habituals en el terreny educatiu i que sovint s'utilitzen com a sinònims. Tres aspectes d'una mateixa realitat educativa, que en la pràctica estan íntimament relacionats (...). De vegades els utilitzem indistintament, però una anàlisi detallada dels mateixos ens ajudarà adescobrir-ne algunes peculiaritats pròpies de cadascun d'ells. Vegem de subratllar, destacar, algunes notes característiques d'aquests processos, algunes de les seves peculiaritats. L'individu pot estar "instruït" però no "ben educat", si aquesta instrucció es queda purament en l'àmbit intel·lectual i no passa a transformar-lo com a persona.

Instrucció


Instruir ve de «in-struere», "construir adintre", equivalent (...) construir, edificar en la ment. És l'acció educativa encaminada sobretot a l'àmbit cognoscitiu ( l'afectiu i motor a prou penes intervenen). Sinònim de formació intel·lectual; la instrucció està dirigida fonamentalment a l’ intel·lecte; (...) Es posseeixen els coneixements, els hàbits i habilitats necessaris, però la transformació de l'educand no va més enllà de l'esferaintel·lectual; no hi ha una voluntat personal i explícita per part de qui ensenya o de qui aprèn d'assimilar-los, d'integrar-los, de fer-los seus més enllà de l’ intel·lectualisme. Amb la instrucció l'individu adquireix, aprèn intel·lectualment nous coneixements, habilitats, destreses; aprèn automatismes, però sense voluntat explícita d'integrar-los, d'interioritzar-los, de que passin a formar partdel bagatge de la seva personalitat; no hi ha una voluntat explícita d'integrar-los en la seva personalitat, d'utilitzar-los com a mitjà de transformació personal, de que passin a enriquir el propi "bagatge cultural", més enllà del pur intel·lectualisme.

La instrucció genera resposta , sí , però resposta automàtica (automatisme), mancada, per part de l'educand, de veritable voluntat personald'integració...És quelcom que es rep passivament, a-voluntari, sense massa implicació, participació, de la persona que s'està educant; la instrucció es rep, però hi manca la voluntat, per part per part de l'educand d'integrar-la veritablement, d'assimilar-la, de que arribi a "con- formar-lo".

La instrucció es queda al nivell de simple interiorització intel·lectual de continguts¸ de simpleaprenentatge acadèmic; es queda en la superfície, com quelcom cosmètic, que no penetra en el fons de la persona. En la instrucció, l'important és que la informació rebuda (el contingut) s'insereixi en el nostre intel·lecte; la seva finalitat és crear automatismes ( és a dir, respostes automàtiques amb implicació solament de l'esfera intel·lectual ). L'educació esdevé tan sols instrucció quan elscontinguts que es pretenen transmetre s'insereixen en nosaltres d'una manera mecànica, com un automatisme aconseguit a força de repetició , com un automatisme cec... Fins que l'educand passa a la interiorització, assimilació, integració, re-creació d'aquells aprenentatges, llavors aquella instrucció esdevé ja "formació", ha penetrat en nosaltres i ens ha "con-format", ens ha modificat, ha transformat la...