Psicologia

Tema 1.- EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA.

La pervivència de la literatura catalana que va des de 1939 a 1961 depén de factors sociopolítics. Per tal de sobreviure-hi, la literatura catalana necessita que la seua llengua siga reconeguda com a idioma oficial: ensenyament públic,l’administració...
Abans de la guerra.
Proclamada la Segona República espanyola (14-04-1931), es plebiscità el projecte d’Estatut d’Autonomia del Principat, aquest fou aprovat pel Parlament espanyol el 9-09-1932. El text proclamava la cooficialitat de la llengua catalana en aquest territori; també concedia a la Generalitat certs drets en matèria escolar i universitària que garantien la consolidacióde l’idioma. A poc a poc el català va adquirint cos com a llengua primordial de cultura.
Tot això havia començat ja abans gràcies a l’obra de la Mancomunitat (1914-23). Per la política anticatalana de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923 aquesta tasca queda neutralitzada. Malgrat tot, es continuà en la iniciativa privada. Cap al 1930 no hi havia cap sector de la societat catalana que notingués el seu òrgan d’expressió en català. Hi havia pocs llibres, però si abundaven diaris i revistes.
Amb la Segona República torna a haver-hi una plataforma sòlida per a la cultura catalana. La política cultural s’assenta en els suports ideològics de: democratització, laïcitat i catalanització.
El 1939 esclata la guerra. El procés començat abans continua. En esta dècada creixen o s’eduquen elsescriptors nascuts entre 1901-21, “les generacions perdudes”. El 36 significà un atac al nacionalisme català i, per ofegar-lo, es combatia la llengua. El 5 d’abril del 38 és derogat l’Estatut de Catalunya, l’idioma perd el caràcter d’oficial. El catalanisme es decantà cap al cantó republicà. A València, el començament de la guerra i el canvi posterior de situació, va afeblir l’acció de les entitatsque existien aquell any. València fou capital de la República durant un temps i rebé un allau de parla castellana. Tot i això, sorgiren algunes iniciatives valuoses. El 1937 es creà l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià. A les Illes des del primer moment es posaren de part de la sublevació franquista. Es fomentà la cultura castellana i es prohibí el català.
Persecuciólingüística i cultural.
El 1939 la societat catalana perd molt. Alguns dirigents són empresonats, altres morts i la resta exiliats o silenciats. La cultura catalana deixa d’existir momentàniament.
- Proscripció de la llengua als àmbits familiars.
- Desfeta i prohibició dels organismes culturals i literaris.
- Inexistència de revistes, diaris, editorial i ràdio.
Hi ha un granretrocés i tot té un nom: “La reespañolización cultural de Cataluña”.
Al País Valencià la repressió lingüística fou inferior, ja que la societat valenciana era conservadora i folklòrica. El valencianisme no estava renyit amb l’espanyolisme. A les Illes la repressió fou mínima.
Exili interior i exterior.
Els intel·lectuals catalans fidels a la seua filiació política s’exilien. En acabar la guerramolts d’ells tornen a la península: Pompeu Fabra, Pere Corominas, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Pere Calders... Molts moren en l’exili i altres tornen al país, alguns d’ells a causa de l’ocupació alemanya. També hi hagué un altre tipus d’exili, l’interior. Alguns foren exiliats a altres províncies (per exemple Sanchis Guarner a Mallorca). Alguns escriptors exiliats a l’estranger també responen al’exili interior amb el silenci, el canvi d’actitud estètica i el bilingüisme.
Per raons històriques el desenvolupament de la literatura catalana del 39 al 59 fou conservador i idealista. Segueixen vigents els esquemes de preguerra:
- Poesia postsimbolista
- Novel·la d’anàlisis psicològica
- Hom evita qualsevol contacte amb la realitat dura de cada dia
Els novel·listes...