Psicomotricidad y vida cotidiana

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2076 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Introducció
El llibre Psicomotricidad y vida cotidiana de Susanna Fusté i Mercè Bonastre, ens presenta un recull d’experiències sobre l’educació psicomotriu dels infants, concretament de l’etapa 0-3 anys.

Les dues escriptores, Susanna Fusté i Mercè Bonastre, són dues mestres d’educació infantil, especialitzades en la psicomotricitat, amb llargues carreres professionals dins del món de ladocència infantil.

Aquest llibre és una eina molt útil per a noves i nous educadors/es infantils, on ens mostra que la psicomotricitat no només és una pràctica per al desenvolupament motor, sinó que també és una recerca a la felicitat. Els infants disfruten amb el seu cos, experimentant el que són capaços de fer, i utilitzant el seu cos com a eina de comunicació. També ens mostra la importància delregistre i la observació de l’adult, podent així captar les necessitats de cada infant de forma individualitzada.


Resum de l’experiència psicomotriu que presenta el llibre
El llibre està dividit en tres parts; una introducció, on ens explica la trajectòria professional de les dues escriptores, què és i què significa per elles dues la psicomotricitat i la importància que té en el desenvolupamentde l’infant a la seva primera etapa de la vida; la vida cotidiana, on ens mostra que a cada moment i en cada racó de l’escola la psicomotricitat està present; i l’últim apartat que es diu la nostra experiència psicomotriu, on ens mostra diferents activitats per al desenvolupament psicomotriu i el seu registre.

Dins de l’apartat de vida cotidiana, ens trobem moltes explicacions de l’experiència deles dues autores, de manera que ajuda a entendre amb més facilitat el que estan exposant. Ens expliquen com han d’estar organitzades les aules, per a ajudar als infants amb el seu desenvolupament, tot mostrant-nos diferents tècniques que elles utilitzaven per avaluar si la organització que hem fet és la correcta. A continuació, ens exposen diferents experiències de les activitats que realitzenper a l’estimulació sensorial, o jocs on l’afectivitat és la protagonista, amb les que la lectura es fa molt agradable, ja que amb la imaginació del lector, revius les experiències i pots imaginar la comunicació que hi ha entre l’infant i l’educadora, a més a més, acompanyades amb fotografies on pots veure el que el text explica.

Tot mostrant-nos diferents activitats i jocs per als infants, comara el joc simòlic, els jocs de construccions, o d’altres, ens ensenya que a cada moment hi ha pràctica de psicomotricitat, i dins de cada explicació del diferent joc, ens exposa el registre que s’ha realitzat al posar-lo en pràctica, pedent observar també, quin és el correcte registre de totes les activitats, i fent-nos veure cada detall de les accions del joc dels infants.

D’aquesta manera, ensfa reconèixer que cada moment, i cada instant és importantíssim per al seu desenvolupament, i que tot moviment de l’infant hauria de ser observable per tal de poder intervenir sempre que puguin necessitar-ho, i poder registrar l’evolució que fan.

Dins l’apartat Nuestra experiència psicomotriz, ens exposa la manera de organitzar activitats psicomotrius, aclarint primer els objectius que es volenassolir, tant de l’infant, com de l’espai, com de l’educador/a.

Consta d’un primer apartat, on mostra quines parts seríen necessàries dins d’una activitat d’aquest tipus, explicant-nos cada espai i per a què és útil per a l’activitat, com ara l’espai tou, l’espai dur, l’espai simbòlic i l’espai de representació.

Fa especial èmfasi amb la importància de realitzar sempre el mateix ritual d’inicii de fi (com ha de ser en totes les activitats amb els infants) per a que reconeguin l’activitat que vé a continuació, explicant-los l’activitat que es farà a continuació i, ens epliquen la seva tècnica, on canten sempre la mateixa cançó abans i després de l’activitat, per poder ajudar-los a reconèixer què vé després, sobretot als més petits que, amb la comunicació verbal, encara no saben...
tracking img