psicomotricitat
El concepte de psicomotricitat sorgeix a començaments del segle XX, vinculat
a tot el fet psicològic (psico) i la manera de manifestarse (motricitat). Aquest
concepte trenca amb el plantejament filosòfic de Descartes, que entenia la
persona com una dualitat mentcos, i passa a considerar la persona com una unitat que viu i s’expressa globalment.
La Psicomotricitat és una tècnica que acompanya les activitats de la vida diària
estan dirigides tant a l’infant com a l’adult en situació normal o d’estrès, així
com amb diversitat funcional física o mental. La psicomotricitat geriàtrica
permet l’atenció a la persona gran en aquesta etapa de la vida on els toca viure
el moment de desaprendre, on apareix la pèrdua de memòria, els trastorns de
confussió i orientació. Té una finalitat terapèutica i aquesta finalitat variarà
segon la persona o persones que hi participin, segon el seu estat de salut (físic
i mental), segons el nivell cultural, familiar i social; segons les possibilitats de
temps, espai i freqüència; segons la col∙laboració d’un bon equip de treball
interdisciplinari. La psicomotricitat està considerada com la Psicologia del
Moviment. Això vol dir que el nostre cos està connectat amb la nostra ment i
les nostres emocions. Quan es realitza una acció, aquesta va acompanyada
d'un pensament i una emoció.
Quan es treballa amb aquest col∙lectiu de les persones grans que han viscut
moltes situacions i experiències en relació amb l'entorn i que la seva
personalitat i manera de pensar ja estan formades, cosa que amb els nens no
passa.
D'altra banda, tenint en compte que no treballem amb nens, no podem caure en
l'error d'infantilitzar les activitats proposades tot i que el col∙lectiu amb el qual
treballem tingui una discapacitat psíquica o cognitiva. Una altra idea important
a tenir en compte és que hi ha molts estereotips i idees amb càrrega negativa
associats al col∙lectiu de gent gran, com és pensar per endavant que no podran
o voler realitzar una determinada activitat. Per poder treballar de forma efectiva
aquestes creences han de desaparèixer els nous plantejaments i actuacions.
Per a ningú és un misteri avui dia que la intel∙ligència comença amb l'activitat
motriu coordinada i intencional i que tot l'edifici del coneixement i la
configuració de la personalitat se sustenten en la interacció amb l'altre i en el
permanent diàleg tònicposturalemocional que possibilita l'adaptació al mitjà.
La Psicomotricitat ocupa un lloc important a l'educació infantil, ja que està
totalment demostrat que sobretot en la primera infància hi ha una gran
interdependència en els desenvolupaments motors, afectius i intel∙lectuals. El
concepte de Psicomotricitat està encara en evolució i es va configurant per les
aportacions de diferents camps: La teoria de Piaget, la psicoanàlisi, Ajuriaguerra des de la psiquiatria infantil.
Definicció
La psicomotricitat és un conjunt d’eines destinades a estimular els diferents
parts de l’esquema corporal per mitjà de l’acció i el moviment. Pretén
desenvolupar els capacitats de l'individu (intel∙ligència, comunicació,
afectivitat, sociabilitat, aprenentatge...) a partir del moviment i l’acció. És una disciplina sobre la qual es basa tot aprenentatge i el seu objectiu és
ajudar a expressar els emocions a través del cos afavorint el
desenvolupament, ja que la persona explora, investiga, viu els seves emocions
i conflictes, aprèn a superar situacions, a enfrontarse als seus límits, als seves
pors i desitjos, a relacionarse amb els altres i a assumir rols.
Fa temps és considerava un mètode terapèutic utilitzat per normalitzar el ...
Regístrate para leer el documento completo.