Psicopedagogia Infantil

PRIMERA PART DEL DEBAT
Tal i com apunta el mòdul, curiosament Espanya és l’únic país on hi ha una llei, la LOGSE, que inclou formalment l’etapa d’educació infantil al sistema educatiu, tot i que no és de caràcter obligatori. Pel que respecta al primer cicle, a no ser que tinguis una plaça a la l’escola bressol, l’educació no és gratuïta i s’ha de pagar, en canvi el segon cicle d’infantil ésgratuït. Els centres de 1r cicle (escola bressol) i 2n cicle d’infantil (parvulari) es troben separats, sense relació ni continuïtat. A més en el 1r cicle el professorat no sol ser universitari, sinó que han rebut una formació (CFGS o similar), a diferència dels països nòrdics on només poden exercir la professió els titulats universitaris. El país que més ha estat nombrat al debat és Finlàndia. Através dels informes PISA es reflexa que és el país que té major èxit en l’àmbit de l’educació i els mestres són valorats, tant socialment, com remuneradament (el sou és el doble que a Espanya). Per tant, els docents tenen un reconeixement i un prestigi, cosa que a Espanya no succeeix.
Fent referència a l’article de l’Eulalia Torras i de Salvador Cardús, i al mòdul 2 es poden apreciar diversosaspectes sobre l’evolució de la societat, en primer lloc, el canvi que s’ha produït en les famílies. Hem passat d’una família extensa o patriarcal, la qual constituïa una comunitat completa, a una família nuclear o postpatriarcal, que ha comportat en molts casos un nucli força més reduït. A més, com la societat evoluciona, les ciutats també, i actualment hi ha molts perills pels més petits i a causad’això depenen en gran mesura dels adults, limitant la seva capacitat d’explorar de manera autònoma el medi físic i social on creixen. També, la incorporació de la dona al món laboral a repercutit en l’educació dels infants. Els primers anys de vida l’infant o bé se’l incorpora a una escola bressol o se’l deixa a càrrec dels avis. Això pot ser produït per diversos factors: primer, per l’horari laboraldels pares, el qual està imposat segons les regles que segueix la societat. Les botigues, supermercats, bars i restaurants, etc, tenen horaris que poden afectar a la conciliació de les famílies amb els seus fills. Això dificulta que els pares puguin estar amb ells el temps que mereixen, sobretot quan són petits. La culpa no és de les institucions educatives doncs, sinó de la manera de viure, és adir de la cultura. A altres països això no passa. A Finlàndia tenen horaris diferents al nostre i això incumbeix a l’àmbit educatiu. I segon, a Espanya i Catalunya les ajudes proporcionades per l’estat són insuficients, els temps de baixa per maternitat és de només 4 mesos, i les reduccions de jornada són per poc temps. En canvi, per exemple a Estònia, el permís de maternitat de 3 anys, remuneratal 100% i amb reserva del lloc de treball. Per tant, si tens diverses ajudes, remuneració, etc, per tal de cuidar el teu petit, es podrà formar una relació “d’apego” mare-fill, tal i esmenta al seu article l’Eulàlia Torras.
A continuació faré menció a les diferents tipologies de centres que abasten els infants de 0 a 6 a diferents països. Així doncs, a part de les institucions comentades (llard’infants i parvulari), trobem a Espanya altres espais educatius (educació formal, reglada), però també hi ha de no educatius (educació informal) com les ludoteques, on els nens s’entretenen jugant. És com un “parking”, el que antigament anomenàvem “guarderies”. Aquest tipus de servei són de caire assistencial. A Finlàndia hi ha una pràctica anomenada “mares de dia” i també té caràcter assistencialenfront el caràcter educatiu que trobem a les escoles bressol d’aquí, tot i que les mares reben una formació per exercir el treball, fet positiu. A Espanya també hi ha serveis per les famílies, on aquestes participen activament. Es guia als pares en com educar, donant informació, fent xerrades, etc, per tant tenen una clara intenció educativa. Aquests llocs són: La casa de los niños (Espanya)...