Psicosis

psicologia

| PSICOSIS |
Es muy triste que una madre tenga que declarar contra su propio hijo. Pero no podía permitir que creyeran que el crimen lo cometí yo. Ahora lo encerrarán, debí hacerlo yo misma hace años. Siempre fue malo. Intentar hacerles creer que yo había matado a aquellas muchachas y a ese hombre. Como si yo pudiera hacer algo más que estar sentada y observar, como uno de suspájaros disecados. Ellos saben que no puedo ni mover un dedo. Ni quiero. Me quedaré aquí sentada. No haré un solo movimiento. Sospecharían de mí. Probablemente me vigilan. Que vigilen. Así se darán cuenta de la clase de persona que soy. No voy a matarte (mirando a una mosca posada en su mano). Tranquilízate. Seguro que me están vigilando. Mejor. Así dirán: “pero si no fue capaz ni de matar unamosca".<<

1. Fitxa tècnica de la pel·lícula:
 Director. Alfred Hitchcock
|
 País. | |
 Any. 1960
 Personatges principals.

1. Norman (Anthony Perkins). És el coprotagonista de la història, de mitjana edat i amo d’un motel de carretera. Pateix esquizofrènia i es converteix en la seva difunta mare quan té algun sentiment sexual.
2. Marion Crane (Janet Leigh). És laprotagonista de la pel·lícula ; és una secretaria que treballa en un banc i que només desitja fugir de la ciutat amb el seu amant que és un home casat i un dia se li presenta l’ocasió i roba quaranta mil dòlars.
3. Lila Crane (Vera Miles). És la germana de la protagonista. Jove, atractiva i essencial per al desenllaç de la pel·lícula.
4. Sam Loomis (John Gavin). És l’amant casat de laprotagonista. Atractiu i bondadós s’arrisca a anar a buscar-la al motel tot i saber que tant ella com el detectiu han desaparegut allà.
5. Milton Arbogast (Martin Balsam). És un detectiu contractat per la germana i l’amant per investigar a Norman i la estranya desaparició de Marion i els quaranta mil dòlars.
6. Sheriff Chambers (John McIntire).
7. El doctor Richmond (Simon Oakland). Alfinal de la pel·lícula és qui explica els esdeveniments que han succeït i el perquè de la conducta de Norman així com la malaltia que l’indueix a actuar d’aquella manera.
8. El milionari (Frank Albertson). Un ric client del banc on treballa Marion que ve a ingressar quaranta mil dòlars per a la boda de la seva filla.

2. Tema i argument

El tema principal de la pel·lícula i sobre el qualgira tota ella és la malaltia que pateix el protagonista: Una esquizofrènia donada per un complex d’Èdip irresolt. El protagonista carrega un traumatisme infantil per la dura convivència amb una mare soltera i autoritària que va ser la causant (segurament no de forma intencionada i directa) de moltes frustracions. Després de la mort d’aquesta ell comença a intentar mantenir-la amb vida en el seurecord transformant-se en ella quan sent que està fent alguna cosa que creu que ella no aprovaria, com per exemple, tenir algun desig sexual. El seu fanatisme i bogeria arriben a tals extrems que ell no només acaba actuant i parlant com ella quan està en el rol de mare sinó que també es vesteix com ella i la té mig conservada a casa malgrat la putrefacció del cos sense vida. Aquesta bipolaritatarriba a consumir-lo fins al punt de no distingir entre realitat i ficció.
L’argument, com va dir Hitchcock, no és el més important sinó la complexitat del personatge principal i les reaccions i actuacions dels diversos personatges en les diverses situacions en que es troben. Així mateix la música i la fotografia prenen molta importància com també ho fan els detalls més subtils. Un exemple ésl’escena de la dutxa que és purament musical, perquè tot i el canvi veloç de plans en cap d’ells no s’arriba a veure la fulla del ganivet tallant el cos de Marion però la música que acompanya l’escena fa que l’espectador pugui arribar a sentir dolor i angoixa al mirar-la. Detalls com els diners que es perden en el fons del pantà junt amb el cos sense vida de Marion fan que Hitchcock deixi la seva...