Publicidad

Sociologia de la Publicitat

Tomás Ruibal
2-C
Psicologia i Sociologia

Índex

Què és la publicitat? 3

Esteriotips de la publicitat 4-5

Anàlisi d'un anunci 6-7

Què és la Publicitat?

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixerel mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitatinvestiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.
La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat es potconsiderar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans.

La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
Esteriotips a la publicitat
Lapublicitat no sempre utilitza estereotips socials per a comunicar missatges. El seu propòsit en l'era industrial era vendre productes i promocionar serveis. Avui dia aquesta visió ha canviat i la publicitat estimula l'amor per les marques i crea nous estils de vida. Basta veure anuncis com els de MTV per adonar-se que realment la difusiò dels seus missatges es transmet un "estil" de vida que compassa amballò creatiu e irreverent. Així mateix les marques tenen una pròpia identitat que en moltes ocasions s' associa amb estereotips mentals de les persones de manera que es pot generar una identificació amb elles. Un exemple d'això és quan una marca utilitza el cos d' una bella model amb la intenció d'aportar-li virilitat a aquesta marca. Els "estereotips" en realitat són innombrables i cada vegada lesagències no solament troben nous nínxols sinó que creen estils de vida. Un exemple d'això és l'ona "emo" que, com a fenomen social recent, anys enrere no existia com a grup consumidor.

Però, en realitat, no coneixem realment al grup que funciona com referència; ja que la publicitat és artificial, imaginària. El grup de referència no existeix, però orienta als individus cap a ell. Les marquesja no marquen el producte, sinó als consumidors d'aquest producte. Llavors, on estan els consumidors “Nike”? És l'abolició de les classes socials devant nous esquemes de dividió social: les marques i els productes. Estructuren ordenen i classifiquen als individus mentre es creuen molt lliures de triar què utilitzen (tot i que la gama de productes està limitada i controlada, ens creiem lliures detriar). Aquesta classificació no es realitza en funció del que els individus són, sinó de les marques; és un grup de referència imaginari que satisfà els desitjos dels consumidors imaginàriament. La publicia priva de la realitat i la distorsiona, distorsionant també el coneixement. Al final, la identitat social es converteix en marques, ja no depèn de les classes socials, que ja no existeixen,estan camuflades sota les marques.

Podem dir llavors que les marques són noves formes de classificació, mediació i ordenació dels individus (No importa no ser ric, ho seré si puc comprar-me un Mercedes). Hem destruït un concepte real (les classes socials), per crear un de imaginari (les marques). Però les classes socials segueixen existint d'alguna manera: Els rics consumeixen productes...