Quan la didáctica porta el nom d'educació social

Habilitats Socials

Immaculada Aragón Gatell

QUAN LA DIDÀCTICA PORTA EL NOM D'EDUCACIÓ SOCIAL Aquest llibre de l'Anna Forés, doctora en ciències de l'educació, mestra i directora d'estudis de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramón Llull, mostra una perspectiva de la didàctica, partint de les inquietuds, reflexions, pensaments,etc.. sorgits de la pràctica educativa en l'educació social. Acostant-nos a la realitat social, el fet educatiu, l'acció directa, i la interacció amb l'altre, ressalta la importància del mètode, l'impacte de l'acció educativa, la planificació i la creativitat, la comunicació, i l'avaluació. El llibre, està dividit en 9 capítols, cadascun d'ells introduït amb un text de caire vivencial escrit per un/aprofessional de l'educació social; poemes, experiències, sensacions, aprenentatges personals, etc... que ens conviden a reflexionar envers la pràctica educativa. La didàctica posada en escena El primer capítol ens mostra quin és el punt des del que partirem quan parlem de didàctica. Se'ns proposa com un saber tecnològic que parteix de les ciències de l'educació i que es construeix a partir de lapràctica. Què hem d'aprendre i què hem d'ensenyar, són alguns dels interrogants que ens convida a resoldre l'autora, no només des de les vessant teòriques, sinó des del tarannà i saber fer com a educadors/es socials. L'autora proposa tres elements fonamentals en la didàctica per a planificar l'acció educativa: La dimensió teleològica, la finalitat educativa, el per què. La dimensió humana,l'ésser humà com a subjecte de l'educació, el qui. La dimensió de contingut, allò que ensenyem, el què.

Quan la didàctica porta el nom d'educació social 1

Habilitats Socials

Immaculada Aragón Gatell

D'una manera molt gràfica, tal i com es mostra a continuació, explica els elements que es posen en joc en la didàctica, la pràctica educativa i el saber fer. Explica

COM QUÈ AVALUACIÓ ONGuia QUI Indrets de la didàctica en l'educació social En aquest capítol es fa referència als contextos (indrets) on esdevé la didàctica. Indrets físics: proposa treballar en indrets propers a la família, si no és possible, s'haurà de treballar la institucionalització en clau positiva tenint en compte cinc aspectes que proposa Jaume Funes 1 1. L'internament com a mètode, el desinternament com aobjectiu. 2. Ni diagnòstics, ni pronòstics, ni etiquetes. 3. El respecte a la persona, retornant al subjecte el dret de decidir. 4. La persona abans que la institució, i no a l'inrevés. 5. Organitzar la democràcia residencial, proporcionant espais educatius. Indrets personals: ens convida a fer una contraproposta didàctica per tal de positivar els rols negatius que normalment etiqueten a les personesmés desafavorides.
1 Psicòleg, educador, periodista i mestre a la Universitat Ramón Llull Quan la didàctica porta el nom d'educació social 2

PER QUÈ

QUAN Mèdia

Habilitats Socials

Immaculada Aragón Gatell

Segons Jordi Planella 2 podem abordar els rols socials negatius partint de la persona, apropant-nos a ella com a persones, de tu a jo, de les seves potencialitats, atorgantconfiança, traient l'etiqueta de “càrrega” que moltes vegades porten el nostres educands, allunyant-nos d'intervencions paternalistes, en definitiva, el nostre objectiu seria ensenyar a ser feliç als nostres educands. Indrets professionals: la tasca educativa no la duem a terme sols, per tant s'haurà de treballar per un projecte comú compartit i superant les diferències que moltes vegades sorgeixen enel treball educatiu des de cada perspectiva professional. La descoberta de la didàctica de l'educació social En aquest capítol podem veure els diferents paradigmes que s'amaguen darrera les propostes didàctiques, així doncs parla dels estils educatius: L'educador/a savi/a: l'educador/a és el/la posseïdor/a del coneixement. L'educador/a jardiner/a : se centra en l'educand i en cobrir les seves...