reading

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic 
 
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra.  Estellés entra en joc, com a poeta, en la dècada dels setanta, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos. S’havia donat a conéixer el 1953, amb Ciutat a cau d’orella.El 1956 va publicar La nit i, el 1958, Donzell amarg. 1970 es va produir el que s’ha anomenat el boom Estellés. El 1971 va publicar el Llibre de  Meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972, Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa. En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat.  
Es tracta d’undiscurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura, perquè esquiva la temptació del pur joc verbal, del lirisme més o menys hermètic i privat. El poeta de Burjassot inventa la realitat per mitjà de la seua poesia. Aquest inventari de la realitat l’ha portat a fer un autèntic fresc o mural de la València del seu temps. La poesia d’Estellés, però, no es pot enquadrar en el realismehistòric que es propugnava en la dècada dels seixanta. Més que de realisme històric es tracta d’un testimoniatge, d’una crònica o documental de la realitat.  la poesia estellesiana mostra també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en l’adjectivació, en les imatges metafòriques i en la utilització de les fórmules clàssiques, particularment l’ègloga i l’alexandrí. Una altra aportacióimportant d’Estellés al gènere poètic és l’ús poesia lírica el que és una crònica gairebé periodística amb caires satírics. en el Llibre de meravelles la crònica de la València de la postguerra es contrapunta amb referències constants a autors de la literatura catalana medieval.  


8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu
Poeta, dramaturg inarrador, l’obra d’Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seua obra, alguns de procedència personal. L’autor va considerar la seua obra com una «meditació constant i obsessiva de la mort». Per a ell la mort és la realitat última de l’existència humana. Enfront de la «meditació de la mort» hi ha la «vida» dels homes que no mediten la mort:és l’agitació vana del laberint grotesc, que converteix els homes en ninots o titelles.  
Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar una llengua codificada i normalitzada i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya. Durant el període de la República, Espriu havia publicat cinc llibres en prosa. El primer llibre publicat després del1939, Cementiri de Sinera (1946), és una elegia del món destruït per la guerra que el poeta identifica amb Sinera. En el llibre de poemes següent, Les cançons d’Ariadna (1949), Espriu va recuperar en vers satíric el món d’Arenys i va enllaçar la seua poesia amb la narrativa anterior a la guerra. El 1948 va escriure l’obra teatral Primera història d’Esther, que va concebre com un testament de lallengua catalana. La pell de brau (1960) va marcar el moment de màxima projecció pública d’Espriu. El poeta, convertit en un oracle o profeta del seu poble, s’adreça a Sepharad (Espanya) per denunciar les injustícies que van seguir la Guerra Civil. En el moment en què triomfaven les noves tendències literàries del realisme històric, la poesia cívica d’Espriu va adquirir un gran ressò.9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual 
 
La poesia catalana de la dècada dels huitanta va estar marcada per la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra, com Espriu, Foix,etc. Hom ha continuat cultivant una poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes històriques, que a partir de l’edició de Poesia rasa, el 1970, ocupa un lloc...