Recensió Del Llibre “Les Identitats Que Maten” D’Amin Maalouf

UOC – ANTROPOLOGIA SOCIAL – AULA 2

ACTIVITAT 1, PAC 1 - LLEGIR L’ANTROPOLOGIA

ORIOL FORT I MARRUGAT

RECENSIÓ DEL LLIBRE “LES IDENTITATS QUE MATEN” D’AMIN MAALOUF[1]

INTRODUCCIÓ

L’autor

Amin Maalouf, va néixer a Beirut l’any 1949 dins una família cristiana maronita i àrab de llarga tradició cultural. Estudia Sociologia i als 22 anys comença a treballar per a un diari libanès.Amb aquest diari fa de corresponsal de guerra a diferents parts del món, la qual cosa li permet de conèixer altres països i cultures (Bangladesh, Vietnam, Etiòpia, Amèrica del Sud...).

Quan l’any 1975 esclata la guerra al Líban (precisament entre cristians maronites i musulmans sunnites, amb l’afegit posterior dels xiïtes), se’n va a Paris amb la seva família. Allà treballa com a periodista-entre d’altres publicacions a Jeune Àfrique- fins que comença a escriure novel·les i assaigs. La relació de les obres principals està a continuació. Mitjançant la webgrafia es pot accedir a les pàgines web de l’autor per a conèixer altres escrits i col·laboracions.

Es diu de la seva obra que “mai no ha deixat de crear novel·les reconegudes tant per la crítica com per al públic, i impregnadessempre d’un sentit de la comprensió, respecte i tolerància envers les altres cultures, i pel seu profund humanisme...” [2]. Maalouf forma part d’una esplèndida generació d’escriptors generadors de respecte, proximitat i afecte envers el món musulmà.

L’obra [3]

Las Cruzadas Vistas Por Los Arabes ; Leon El Africano (Lleó l’Africà); Samarcanda ; Los Jardines de Luz (Els Jardins de la Llum); Elprimer siglo después de Béatrice (El primer segle després de Béatrice); La Roca de; Tanios (Novel·la guanyadora del premi Goncourt); Las Escalas de Levante (Les Escales de Llevant);
Identidades Asesinas (Les identitats que maten); El Amor de Lejos (L’amor de lluny); El Viaje de Baldassare (El periple de Baldassare); Origenes; Adriana Mater [4].

SÍNTESI

L’allau de conceptes és continuen el llibre de l’escriptor libanès; per això alguna part del llibre quedarà poc reflectida, atès que he volgut dedicar l’aprofundiment a allò que em sembla més important de les seves aportacions, allò que en podríem dir “la dialèctica i la plàstica de la identitat”.

Quines són les principals reflexions i les més interessants aportacions?
La tesi central de Maalouf està en el subtítol delllibre, que en l’edició catalana -i no pas en d’altres- diu “Per una mundialització que respecti la diversitat”. I el resum més sintètic podria ser que la mundialització, la globalització, tot i essent indeturable, tot i venir acompanyada d’una enorme quantitat d’elements, de components negatius o que poden tenir uns efectes negatius en les nostres civilitzacions i cultures, especialment en aquellesmés allunyades del model occidental o en aquelles més minoritàries, la globalització, la mundialització pot comportar també una enorme quantitat d’elements o de components positius que cal acceptar, interioritzar, usar i aprofitar en benefici de la pluralitat i de la llibertat.

CAPÍTOL I. LA MEVA IDENTITAT, LES MEVES PERTINENCES

Primera idea: la identitat. Cal citar, en primer lloc,l’èmfasi que Maalouf posa en la identitat, en el concepte, en l’evolució, en el que significa de positiu per a la diversitat cultural, per a la identificació tant de l’individu individual com l’individu social, però també tot el que significa la por, raonable o no, contra la possible pèrdua d’aquesta identitat, i les conseqüències d’aquesta por que poden acabar encenent el foc, no només entre identitatsallunyades i ancestralment oposades, sinó també entre persones que fins temps ben recent estaven convivint malgrat la diversitat identitària, fins i tot coincidint en pertinences, és a dir .

La identitat no es pot compartimentar. Pot estar composada de molts elements, fins i tot contradictoris, procedents de diverses fonts, però la identitat és una sola; és el conjunt de tots els seus...