redacció

El destí que ens va marcar
El Bertran era un noi de bona vida, mai no li havia faltat de res i, a vegades, semblava que a la seva família sobressin els diners. Tot i que tenia una aparença depersona freda, sense sentiments, no era així, era un noi càlid, tendre, una persona comprensiva i sincera.
Un tarda, anava amb els seus amics passejant, i es van trobar a la cosina d’un d’ells acompanyadade les seves amigues. Les noies no eren precisament de les més riques de la ciutat. Algunes d’elles havien patit la por de que les poguessin desallotjar, i hi havia una en concret, l’Alexandra, quetenia una família molt afectada per els temps de crisi i, algun que altre cop, havia hagut de fer àpats al menjador social.
El Bertran es va fixar en ella, en l’Alexandra, i quan anaven a acomiadar-se,el Bertran va proposar seguir tots plegats el tomb. Les dues colles, molt sorpreses per la idea, van acceptar i decidiren passejar junts.
Quan va tenir ocasió, l’Alexandra va acostar-se al noi i licomençà a donar conversa, ja que ella també havia vist una cosa especial en el jove. Van estar parlant durant tota l’estona. Quan va arribar l’hora de dir adéu van quedar que es tornarien a veure alcap de poc. I així va ser, l’endemà el Bertran va trucar-la i quedaren aquella mateixa tarda.
Van estar parlant, rient, passant una molt bona estona i van decidir allargar i anar a sopar junts.
Quanel pare del Bertran va anar a buscar-lo, va conèixer a la noia i es va quedar pensatiu fins l’arribada a casa. El seu fill li va preguntar que li passava, i ell va respondre que no volia que tornés aveure a l’Alexandra, que li era igual que fos una bona noia, no volia que es tornessin a veure perquè no era del seu nivell de vida, i no volia que el nom de la família es veiés afectat. El Bertran,molt empipat, va marxar a la seva cambra i va trucar a l’Alexandra per quedar l’endemà.
Els dos joves es van veure, i el Bertran li va explicar la conversa amb el seu pare a l’Alexandra, però el que...