Reflexions Sobre Crimn i Càstig

“Ningún novelista inglés ha explorado el alma del hombre tan
profundamente como Dostoievsky “
E.M. Foster

SUMARI
I. PRÒLEG
i. Crim i càstig

II. DESCOBRINT L’OBRA CRIM I CÀSTIG
i. Els personatges
➢ El personatge tipus i l’heroi
a) El personatge tipus
b) Raskólnikov, un heroi comú?
ii. El puntde vista
iii. Construcció de la novel·la

III. CONCLUSIÓ

IV. BILBIOGRAFIA

PRÒLEG

L’obra de Dostoievski és extensa i reconeguda per la crítica i d’altres autors que la diferencien de la resta d’escriptors homòlegs a Dostoievski com ara Tolstoi —entre d’altres— amb una manera d’escriure diferent i amb una concepció del personatge totalment nova.
Detotes les obres que té en el seu repertori em baso en una de les més aclamades, Crim i càstig. Una novel·la que com veurem té característiques concretes sobre la narrativa de l’autor rus, repleta de grans temes i un llenguatge polifònic que li dóna a la seva obra una profunditat sense precedents. A més a més és una novel·la que va més enllà perquè tot i no fer partícip a l’autor dins la història,com un narrador subjectiu, Dostoievski utilitza moltes de les seves experiències biogràfiques per construir espais o accions, com ara l’estada de Raskólnikov a Sibèria quan el tenen empresonat, o els deliris del protagonista.

I és que Dostoievski té una manera molt concreta de tractar la novel·la. Els seus personatges no formen part d’una biografia ni d’un monòleg interior. Es creen apartir de les concepcions que els mateixos personatges tenen de si mateixos. Tota l’obra gira al voltant d’un deliri, d’un assassinat i a partir d’aquí se’ns van presentant la resta d’actors que interactuen amb el protagonista per configurar així no només la història sinó l’espai, el temps i el que hi ha més enllà. Es podria descriure com una novel·la psicològica tot i que no estaríem fent unadefinició correcta. El que sí que m’atreviria a dir de moment, és que els personatges són la part més important de la novel·la, i és el seu heroi el que fa moure tot el mecanisme.

Crim i càstig és una novel·la molt visual i plena de referències i descripcions, també coneguda com l’obra culminant de l’autor. És una obra que va ser escrita durant la època en que Dostoievski va passar molts anys entranti sortint de la presó. Des de feia temps que volia escriure sobre el “superhome”, aquell que pot fer el que vol per sobre de tot. I aquest és un dels temes principals de la novel·la i per les quals estic aquí, intentant desglossar-la per tal de trobar resposta a preguntes que se m’havien anat formulant: d’on surt la complexitat dels personatges, com es pot arribar a aquest nivell de profunditat al’hora de crear-los. Com pot l’home matar i com se sent després d’haver-ho fet. Però sobretot he triat aquesta novel·la pel tracte que fa dels personatges, que m’ajudarà a aprofundir en el tipus, en l’heroi de Dostoievski i perquè és una novel·la que et torna a ensenyar a llegir. Tot i semblar una lectura amena i fàcil es necessita una gran capacitat d’observació per anar desxifrant l’evoluciódels personatges i la història. La tensió, la angoixa i el dramatisme que Dostoievski utilitza en les seves paraules fa que sigui impossible fer una lectura lleugera i això és una de les coses que fa que aquesta novel·la sigui tan gran.

Però m’excuso abans de començar: Aquest és un treball modest de poca llargada i això no permet aprofundir en tots els temes importants i imponents en lanovel·la de Dostoievski. Avanço, per qui llegeixi aquestes línies, que aquest treball el que vol sobretot és desxifrar el tractament dels personatges i, per tant, gran part del text anirà destinat a tal acció. A més a més aquesta anàlisi serà sobre els personatges, com a punt de partida i no tractarem quines obres van inspirar a l’autor per crear-ne alguns com ara Raskólnikov, ja que ens ocuparia...