resenya

Resenya de El cafè de la Marina :

Per fi la Caterina pot ser feliç
"Caterina: -No, no, espera´t.Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te; Jo sóc misèria per tothom, les llengüesem pinten de verdet; fins el meu parees vol vendre el cafè. Jo ja no compto; vull dir que si el teu cor se m´acostavai ara és a prop del meu, més que alegriai més que tot és aquest foc que sento i és aquest respirar, però respon-me:Això que fas amb mi, aquestes paraules,t´han sortit de la sang? No és bogeria? No és com jugar-t´ho a cara i creu? Escolta´mNo és una caritat?...Jo estic perduda,però tinc molt orgull i sóc molt dona... comprens el que et vull dir? És que m´estimes?...