resenya

Mònica Diaz Megias – VALENCIÀ – 1r Batx C

Comentari de text sobre
L’ESTANY DE FOC de SILVESTRE VILAPLANA

VILAPLANA,SILVESTRE (2010): L’estany de foc, Alcoi, Ed. Bromera

“Els valencians tenim poca memòria de la nostra pròpia història i, per això, a mi m'agrada escriure llibres que redescobreixin part de la història del país, que és apassionant, perquè també puguem alimentar l'amorpropi, el nostre orgull”. Aquesta cita de Silvestre Vilaplana és la que ens dóna a conèixer el fet què el duu a escriure novel·les històriques, entre les quals inclouríem, no únicament L’estany de foc, sinó també altres com: Les cendres del cavaller, la primera biografia novel·lada de Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc) o L’anell del pescador.

Així doncs, L’estany de foc, l’última novetatde Silvestre, ha rebut el premi Blai Bellver de Narrativa, per la intriga, el suspens i l’acció que la caracteritzen, en la qual es barregen fets reals amb uns altres purament ficticis. És una obra on, aquest professor de Secundaria, llicenciat en Filologia Catalana, relata la major persecució que va patir la Bíblia valenciana a finals del segle XV per part de la Inquisició, a causa d’estar escritaen una llengua considerada vulgar –què era parlada pel poble- en aquell temps. La persecució del llibre sagrat és un fet veritable: l’autor sols hi afegeix els elements de ficció per poder crear aquesta novel·la; per tant, açò li proporciona un elevat grau de realisme.

Tot i així, la impressió del llibre sagrat en llengua vulgar va tenir una vida efímera; la Inquisició en va prohibir no nomésla seva lectura, sinó també la possessió i tots els exemplars acabaren destruïts. L’any 2010, sis segles després de la persecució d’aquest llibre, Vilaplana ens presenta d’una manera propera la història que figura el destí de l’últim exemplar d’aquesta obra i dels seus posseïdors, que la protegeixen amb la seua pròpia vida per tal que no arribe a les mans de la Inquisició.

A més, podemafirmar que L’estany de foc ens fa una reconstrucció històrica prou realista de l’acabament del segle XV. Es tracta d’una clara mostra de la por generalitzada davant les actuacions de la Inquisició, la situació de caos que provoca la pesta i, del fanatisme, combinat amb l’interés propi, que mou els diversos personatges. També, hi ha un element que destaca de la novel·la: la sensació que provoca ser elpropietari d’un llibre únic. Els diversos posseïdors de la Bíblia valenciana se senten atrets pel llibre, tot i que saben els perills que comporta el fet d’amagar-lo.

Pel que fa a la trama del llibre, aquest ens situa pocs anys després de la prohibició de la Bíblia en llengua vulgar. Daniel Vives, el protagonista, rep l’avís que la Inquisició està a punt de procedir a la seva detenció, doncs hasigut acusat de tenir un exemplar del llibre sagrat en valencià. El personatge va participar en les tasques de traducció i revisió del text, i, per aquesta raó, tem per la seva vida, però alhora no vol separar-se del llibre. Així doncs, agafa l’imprescindible i fuig cap a la casa d’uns amics jueus conversos, com ell. En aquesta casa roman amagat durant molt de temps, dins d’una sinagoga oculta;on viu en la foscor i sense fer cap soroll, per evitar ser descobert.

Mentre, la Inquisició segueix investigant on pot trobar-se ell o qualsevol altre heretge que amague un exemplar de la Bíblia. Juan de Monasterio, nou inquisidor de València, està obsessionat per enviar l’obra a l’estany de foc i executar els seus responsables. Per tant, utilitza tots els recursos que té al seu abast,aprofitant-se de Castor, un personatge grotesc i sense escrúpols capaç de fer qualsevol cosa a canvi d’una bossa de diners.

Llavors, durant els mesos en què està amagat Daniel Vives, hi ha un esclat de pesta a València, la qual cosa provoca una gran quantitat de morts. Això li obri una oportunitat per tal que puga fugir de la ciutat fent-se passar per mort, gràcies a l’ajuda que li dóna Pere...