Ressenyes

Pagès Jordà, Vicenç (2006). “Sobre la lectura: tècnica i ideologia”. Trípodos. Llenguatge. Pensament. Comunicació 19. 235-236. [4.942 caràcters]

Sobre la lectura: tècnica i ideologia
Títol: Rere les línies. Sobre la lectura contemporània Tras las líneas. Sobre la lectura contemporánea Autor: Daniel Cassany Editorial: Empúries / Anagrama Tot i que ja havia publicat treballs teòrics i pràcticssobre la didàctica de la llengua, el llibre que va convertir Daniel Cassany en un referent va ser Descriure escriure, publicat el 1987. Aquest volum, que partia de la seva tesi de llicenciatura, va servir perquè molts lectors (entre ells l’autor d’aquesta ressenya) es plantegessin seriosament qüestions com ara les diferències principals entre el codi oral i l’escrit, el procés d’adquisició de lescompetències d’escriptura o la importància de la memorització de les regles gramaticals a l’hora d’escriure un text. Va ser un llibre útil en la mesura que proposava una aproximació sistemàtica al procés de composició, que de vegades encara es planteja d’una manera vaga i més o menys misteriosa. A l’altre plat de la balança, en aquell llibre es trobaven a faltar els antecedents clàssics (laretòrica d’Aristòtil, la poètica d’Horaci, els preceptivistes del Renaixement), que ni tan sols apareixien a la bibliografia final, dedicada de manera quasi exclusiva a obres anglosaxones i espanyoles, en aquest ordre. El 1993, Daniel Cassany va publicar La cuina de l’escriptura, un manual de redacció que traduïa a receptes pràctiques els ensenyaments teòrics del llibre anterior. De manera clara i amena,facilitava instruccions sobre la construcció de paràgrafs, l’arquitectura de la frase, els nivells de formalitat o la jerarquia de la puntuació. Novament hi trobàvem absències clamoroses, un cert encotillament en els preceptes i, més perillós encara, un divorci explícit entre llengua i literatura. La literatura hi era considerada una mena de parent extravagant —si no subversiu— de la llengua, iper tant era exclosa de l’aprenentatge de l’escriptura. En tot cas, tots dos llibres van ser traduïts al castellà i van tenir una influència innegable en l’ensenyament de l’escriptura, una influència que podríem considerar en gran mesura positiva. L’últim llibre de Daniel Cassany ha aparegut de manera simultània en català i castellà. Es tracta de Rere les línies (Tras las líneas), subtitulat Sobrela lectura contemporània, un recull de treballs prou diversos que s’aproximen a diverses facetes de la lectura. El rerefons del llibre és la convicció de l’autor que l’operació de llegir és cada vegada més difícil i complexa, ja que exigeix una elevada competència tècnica en àmbits canviants. El perill d’aplegar textos procedents de diferents estudis, articles i projectes de recerca és la manca decoherència. Al costat d`àmbits contemporanis com ara la lectura sobre la pantalla, la lectura en altres idiomes o la lectura de la ciència, Cassany hi ha inclòs el capítol titulat Llegir la ideologia on, a partir dels ensenyaments de Michel Foucault, Mark Horkheimer i Paolo Freire, fixa els fonaments que, segons ell, han de guiar tota lectura crítica. És en aquest capítol, ideològic i no tècnic—que potser hauria merescut un llibre a part— on es fan explícits els tres nivells de lectura: llegir les línies (el significat literal), llegir entre línies (els missatges implícits) i llegir rere les línies (la ideologia de l’autor). Així, Cassany analitza eslògans i eufemismes coneguts de tothom, com ara “Per la pau”, “No a la guerra”, “Aigua per a tots” o “Danys col·laterals”. És en aquestespàgines on l’autor, per regla general pragmàtic i gairebé positivista, fa afirmacions tan diguem-ne parisines com la següent: “La llengua no existeix (...) L’única cosa que realment existeix és el discurs”. Tret d’aquest capítol, la tria s’ajusta a la visió que té Cassany de la lectura com a construcció social que evoluciona de manera històrica. Així, dirigeix la mirada cap a fenòmens tan...