Resumen Comentario Castelfranchi: Experiencia Internacional En Avinyó

LIANA CASTELFRANCHI
L'EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL D'AVINYÓ
Climent V traslladà la seu papal a Avinyó l'any 1305 (el mateix any que
fou escollit papa). L'anomenat captiveri d'Avinyó, no fou unperíode de
crisi eclesiàstica ni de sotmetiment a la casa reial de França; fou més
aviat un període d'esplendor cultural, especialment artístic (període amb
molt internacionalisme).
Possiblement el papano tenia intenció d'abandonar Roma definitivament,
doncs, Avinyó, al principi, només fou un residència temporal, establint la
cort papal a Carpentras. Com a conseqüència, durant els primers anys,Avinyó no varià el seu aspecte arquitectònic.
La cort papal es va instal·lar de manera definitiva a Avinyó a finals del
llarg pontificat de Joan XXII, d'on havia set bisbe. Va ser llavors quan laciutat es va transformar, es convertí en un centre internacional i adquirí
l'aspecte d'una gran capital europea sobretot en l'aspecte cultural. Els
artistes i arquitectes que van treballar durantquasi tot el pontificat de
Joan XXII, pertanyien sobretot a l'àmbit francès. Tanmateix, a principis
del pontificat de Joan XXII existia ja a Avinyó una obra de gran qualitat,
gràcies a un artistaitalià que il·luminà el Còdex de Sant Jordi pel
cardenal Jacopo Stefaneschi. La factura extraordinarinaria d'aquest
anònim miniaturista s'ha anat fent gran en estudis més recents. La seva
formació noexclou una probable descendència de l'àmbit giotesc malgrat
té una accentuada influència dels artistes pertanyents a l'escola de Siena
i sobretot, de Simone Martini (això es percep en el seu refinatllenguatge,
on també trobem als miniauristes francesos del moment).
Malgrat la brevetat del pontifici de Benet XII es va escollir Avinyó com a
seu permanent de la cúria; així, entre el 1335 i el 1336es va aixecar, al
costat de les estances pontificies un nou palau destinat a acolir les
principals dependències de la cúria; l'arquitecte fou Petrus Piscis (Pierre
Poisson), germà de Jean...