Resumen de la vida de alejandro magno

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2206 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Alexandre III el Gran o mes conegut com Alexandre Magne, nascut el 21 de juliol del 356 aC a Pel·la, capital del regne de Macedònia. Va ser el fill de Filip II de Macedònia i Olimpia, princesa d’Epir. Hi ha llegendes en les que diuen que Alexandre no va ser fecundat per Filip.
Alexandre, des del punt de vista dels grecs, té una doble consideració. Per una part és un salvatge perquè ésun macedoni que té un caràcter apassionat i es deixa portar per la ira amb una terrible violència, herència atribuïda a la seva mare. És capaç de generosos gestos que conreen una forta fidelitat. Paral·lelament, Alexandre és profundament influenciat per la cultura grega. Situada al nord de la Grècia actual, Macedònia és una de les regions dels antics Pelasgs.
Després d'haver estat educat per Leònides del'Epir, un parent de la seva mare Olímpia i del seu tutor Lisímac d'Acarnània, Alexandre rep per a preceptor el filòsof Aristòtil de 343 aC a 340 aC. Aquest últim és el fill de Nicòmac, metge de Amintes III, l'avi d'Alexandre. Alexandre es revela un estudiant dotat. Continua amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia,la medicina, la poesia, la zoologia i la botànica.
Diversos companys d'infantesa d'Alexandre, entre els quals Ptolemeu, Filotes,  Hefestió, es troben al seu costat en el moment de la conquesta de l'Àsia.
Ben aviat al 340 aC el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 va comandar la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea.
Després de l'assassinat del seupare l'any 336 aC a les mans de Pausànias, un capità de la seva guàrdia, Alexandre va heretar el regne quan només tenia vint anys. Tota la Grècia sotmesa per Filip es va alçar, però Alexandre va donar proves de la seva força militar. Va prendre i destruir Tebes, i es va fer nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare.
El 334 aC passà a l'Hel·lespont, va venerar ales ruïnes de Troia les despulles del seu avantpassat mític Aquil·les, i va iniciar una conquesta sistemàtica de la costa d'Àsia Menor. La primera batalla va ser donada al riu Granic el mateix any, i li lliurà les satrapies de Jònia i Lídia. Seguint la mateixa línia va prendre la Frígia, i la seva capital, Gòrdion, va conquistar la Cilícia i va travessar les muntanyes del Taure per les portes deCilícia. L'exèrcit persa l'esperava a Síria i va presentar combat a Issos al 333 aC, la batalla va ser una gran desfeta per als perses, que hi perderen un gran botí. El rei Darios III va escapar fugint i foren preses la seva mare i la seva muller. Aquesta victòria va obrir per a Alexandre les portes de l'orient mitjà, va dedicar els anys següents a la conquesta de Fenícia, on va assetjar Tir,d'Israel, on va prendre Jerusalem, i d'Egipte, on va fundar una nova ciutat, Alexandria, la primera d'una llarga sèrie d'aquest nom, i va visitar l'oracle de Zeus, el qual ha estat dit que li va profetitzar grans victòries.
Dominada tota la Mediterrània oriental, el 331 aC va tornar cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei Darios. Va travessar l'Eufrates i el Tigris, i a Gaugamela,prop d'Arbela, va tenir lloc el combat,que va ser una victòria total per als grecs. Darios va fugir cap a la Mèdia, mentre Alexandre s'emparava a Babilònia, Susa, Pasargadas i Persèpolis, progressivament. Finalment Darios va ser traït pels seus nobles i assassinat. Alexandre va honorar el seu rival i enemic, i va perseguir els seus assassins.
Quan tot l'imperi persa va caure en les seves mans,Alexandre va adoptar el tipus de cort i la condició d'un príncep oriental, factor que va provocar una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedònics, i una conjura contra ell, resolta amb l'execució de Parmeni, un dels seus generals més antics que datava des del regnat del seu pare. També aquesta conjura va ser la raó de la mort de Filotas, fill de Parmenió, i Amintas, va cosir...
tracking img