RESUMEN ITEM 4 VALENCIANO

Tema 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
-Els anys setanta.
Els anys setanta marquen l’inici d’uns canvis sociopolítics que condicionaran, d’ara endavant, la cultura de futures generacions. Amb la mort del General Franco el 20 de novembre de 1975, s’accelerende forma prodigiosa els canvis a tots els nivells, i literàriament es passa d’una producció quasi nul·la en català a l’inici d’una normalització del mercat literari en llengua pròpia.
La dècada dels 70 es caracteritza per l’existència d’un grup nombrós de nous narradors catalans, mallorquins i valencians, com: Montserrat Roig, Terenci Moix, Isa Tròlec, Joan F. Mira, Quim Monzó,Ferran Cremades,Maria Antònia Oliver, o Carme Riera.
Tots aquests narradors i d’altres intenten mostrar a les seues novel·les tots els canvis que s’estan produint en la societat i seran tractats des de diferents prismes.
Temàtiques com la postguerra,l’educaciórebuda pels propis autors en aquells anys, la rebel·lió contra uns costums imposats i antics, la fascinació del món universitari, el descobriment dels països europeus, la repercussió del maig del 68 (protestes socials a França), el feminisme, la sexualitat, l’erotisme, les llibertats…. marquen el desenvolupament de les novel·les que naixen als anys 70.
Alguns autors com Carmelina Sánchez Cutillas ambMatèria de Bretanya(1976), o Isa Tròlec amb Ramona Rosbif (1976) escriuen novel·les d’èxit, però sense continuïtat. Altres com Amadeu Fabregat amb l’obra Falles Folles Fetes Foc (1974) o Ferran Cremades amb Coll de serps (1978) intenten un experimentalisme narratiu basat en el joc de la memòria, en l’ intent d’expressar els sentiments i en el desarrelament social.
La temàtica única de larealitat quotidiana i concreta és qüestionada i sovint refusada. El que s’intenta es conjugar eixa realitat a través d’elements onírics i de ficció .
Els autors són conscients del seu passat i com els ha marcat. Solen rebutjar-lo, però no l’obliden i per això surt el tema de la fugida i de la recerca d’u mateix i de la pròpia societat. Un exemple en seria Terenci Moix amb El dia que va morirMarylin (1969) on usa el tema de la fugida per transmetre la difícil situació familiar que pateix i l’entorn repressor de la dictadura franquista.
Els escriptors dels 70 es caracteritzen per tenir, la majoria d’ells,una formació universitària. Intenten incorporar tècniques narratives modernes com: el monòleg interior, digressions, escriptura automàtica, entre altres. Els arguments, aborden des del’oposició al franquisme, passant pel trencament familiar i finalitzant amb el protagonisme juvenil.
Alguns autors recorren a un aprenentatge autodidàctic de la llengua. Cal recordar que el català, als anys 70 , estava en una fase de recuperació i de normalització lingüística, després d’haver estat durant quaranta anys “ensopit” per la dictadura franquista. El camí per a la recuperació total de lallengua s’enceta al 1975, però tardarà a finalitzar.
Entre els novel·listes dels anys 70 estan els que escriuen novel·les més experimentals, d’altres que intenten produir obres que reflectixen l’evolució del realisme, i també un nou gènere, que apareix entre novel·listes valencians: la novel·la policíaca. Un exponent màxim és Ferran Torrent que amb el seu personatge policíac” Butxana” enceta unacol·lecció de novel·les policíaques que arriben a aconseguir gran èxit i un considerable nombre de lectors. Transmet tant els trets com el llenguatge marginals del gènere.
Entre els escriptors que trien la via experimental tenim a Amadeu Fabregat, Isa Tròlec, Ferran Cremades entre altres. Cerquen una modernització pel que fa al tractament de les diferents temàtiques. El narrador pretén...