Resumen la epoca de las catedrales

La época de las catedrales
Georges Duby

LOS FEUDALES

Al segle XI el poble és únic devant la mirada de Déu. Homogeneitat. No obstant cada persona havia estat colocada per la mà de Déu en el seu lloc, així els nobles naxien i morien nobles, els pobres pobres, etc. El rei era l’elegit per comunicar el cel i la terra.
A partir d’aquest segle el poder reial es va anar disgregant i elsabats, magistrats, etc. de cada regió van anar adquirint més poder en els seus territoris. Cap a l’any 1000, sobretot en les províncies més desenvolupades d’occident, es van començar a manifestar aquestes noves estructures socials.
Per tant, sense fer referència al feudalisme seria impossible entendre el sorgiment de l’art romànic i de les característiques específiques que va adoptar.Naixement del feudalisme: el rei celebrava una festa anual amb tota la cort. Això feia mantenir unit aquest conjunt, ja que el rei els concedia el plaer de la guerra, botins, recompenses, etc. No obstant, quan cada un dels membres de la cort tornava a la seva terra ell era qui manava en aquell indret. A poc a poc s’anaren celebrant menys festes i es va anar perdent el contacte entre els membres de lescorts i el rei. Aquesta disolució es va veure accentuada per invasions normandes, sarracenes, etc.
No obstant els senyors feudals es seguien proclamant fidels al rei. Però a partir d’aquell moment consideraren com bens propis, com un dels bens que es transmatien de generació en generació, als poders de mando sobre les seves terres. Els senyors explotaven aquests poders amb total llibertat iels transmitien al primogènit.
El rei rebia la unció i ningú posava en dubte el seu caràcter de delegat de Déu. Però el poder militar, el poder de jutjar i de castigar es trobaven a partir de llavors fragmentat en una multitut de cél·lules polítiques de diferents dimensions. Tota aquesta nova distribució política i totes les estructures de la nova societat s’ordenaven al voltant del castell.El poble formava una massa pobra i homogenia a la que el senyor protegia però també explotava a voluntat. Només hi havia un grup d’homes lliures: els cavallers. S’encarregaven de la defensa de la ciutat i, poc a poc, es van anar convertint amb la nova cort del rei.

A causa del debilitament del poder reial l’Església també va reivindicar. Ara Déu era l’únic que garantitzava per si mateix lainmunidad dels edificis del culte i de l’àrea circundant, la inmunitat dels homes dedicats al culte i la dels pobres. Qualsevol que violàs aquests refugis o atacàs als dèbils seria castigat amb la fúria de Déu.

LOS MONJES

L’Occident del segle XI viu en un estat de por permanent. L’aniversari de la mort de Déu és més important que el del seu propi naixement en una cultura que otorga unvalor incalculable al record dels difints i a la visita dels sepulcres.
En l’origen d’aquestes conmocions i d’aquesta ansietat es situa l’espera de la fi del món. Intenten durant anys predir el fi i adivinar el futur. Qualsevol anomalia natural com sequeres, tempestes, terratrèmols,etc. constitueix una de les cròniques principals que redectaren llavors els monjos.
La evangelització haviarodejat les creències profundes del segle XI amb un cert nombre de imatges i fórmules, però no havia arribat verdaderament a dominar les representacions mentals en les que la fe instintiva del poble cercava des de sempre donar una explicació a lo desconegut. És a dir, la religió havia donat una certa coherència a algunes preguntes però no havia aconseguit respondre tots els interrogants que teniala humanitat en aquella època. El món es presentava en plena dualitat, l’univers com un espai tancat, en el que es produïa el duel entre el bé i el mal, entre Déu i els exèrcits rebels que negaven i alteraven el seu ordre.
Els inumerables mals que recorríen els camps a l’any 1000, la inundació, la guerra, la peste o la fam, es desenvolupaven naturalment en una civilització desarmada davant...