Resumen les crisis politiques de les restauracions

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 15 (3562 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 2 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
UNITAT 4. DEL “DESASTRE” A LA SEGONA REPÚBLICA

Entre1898 i 1931, en política es constata la simultaneïtat de dos fets:
- L’agitació social creixent
- Els intents de la classe política per mantenir l’equilibri del sistema de la Restauració

També cal comptar amb:
- els canvis econòmics
- l’agitació social
- l’emergència (sortida a la llum) del catalanismepolític
- els problemes militars interns i externs
El catalanisme polític va viure la seva primera possibilitat de governar: la Mancomunitat de Catalunya. El fracàs de la Restauració es va precipitar amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera, amb el consentiment del rei i que va donar pas a una dictadura.

1. L’IMPACTE DEL DESASTRE (1898-1902)

La pèrdua de les colòniesespanyoles d’ultramar (1898), no va constituir un fet aïllat a Europa, ja que altres països llatins van viure situacions similars. Però la societat espanyola va viure la pèrdua de les colònies com una catàstrofe. D’aquí que es conegui amb el nom de desastre.

La fi de l’imperi colonial no va ser cap catàstrofe nacional:
- La monarquia va continuar
- L’Hisenda pública es va anarequilibrant després de les grans despeses que havia comportat la guerra colonial
- Els partits dinàstics van continuar alternant-se en el poder

El trauma del 98, va significar també l’inici d’una crisi del l’Estat que es va caracteritzar per:
- La divisió interna dels partits del govern.
- La inestabilitat política, Entre 1901 i 1932 hi va haver trenta dos canvis en lapresidència del govern

El sistema de la Restauració va trobar l’oposició política i ideològica del:
- moviment obrer,
- part de les classes mitjanes urbanes,
- d’intel·lectuals com Miguel d’Unamuno, Pío Baroja, Antonio Machado i Ramiro de Maeztu.
- Del moviment república que reivindicava la república com el sistema per regenerar i modernitzar el país.En aquesta situació, entre bona part de la classe política i de l’opinió pública es van estendre els valors del REGENERACIONISME:





REGENERACIONISME. Era un moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1898 a causa de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Defensaven que la regeneració políticadel país s’havia de basar en

- la moralització de la gestió pública,
- en la reforma de l’Estat,
- en el foment de la riquesa (millores agrícoles, obres públiques, protecció de la indústria),
- en l’impuls de l’ensenyament públic i
- en l’oblit de les glòries del passat.

El missatge regeneracionista va ser ambigu. L’únic intent seriós per concretarpolíticament alguns aspectes les va dur a terme el govern de F. Silvela (1898). Va intentar millorar les condicions dels treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equitatiu. Però, va fracassar i va dimitir el 1901



2. LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ (1902-1923)

Tots els intents de “revolució des de dalt”per resoldre els problemes van fracassar. Lesraons van ser que els sectors representats en el poder no van voler renunciar als privilegis polítics (caciquisme) ni van tolerar cap reforma fiscal que dotés l’Estat de prou recursos per dur a terme el programa regeneracionista.

2.1.Els problemes d’Espanya

Espanya tenia quatre grans problemes a l’inici del segle XX

1. El retard econòmic i cultural respecte a la resta d’Europa.2. Un règim polític corrupte i artificial. Les institucions més importants no representaven el poble ja que el sufragi era manipular pels cacics locals, governadors civils i alcaldes. Tot i rebre el nom de democràcia l’alternança dels partits dinàstic era una ficció deguda en parta a la incultura d’una societat poc polititzada a diferència de l’europea
3. Un exèrcit ferit en el seu...
tracking img