Resumen prólogo antología de poesia catalana

El Modernisme
El realisme del XIX va entrar en crisi cap al final del segle en benefici d’altres tendències que defensaven una literatura més intima i espiritual, entesa com una religió de l’art a la recerca de la bellesa. A meitat del segle XIX, la literatura francesa havia desenvolupat uns corrents alternatius a les propostes del realisme. A la base d’aquestes tendències hi havia unaoposició al positivisme burgès i una reacció a la mentalitat racionalista que tot ho basava en el progrés tecnològic, la filosofia utilitària i el culte materialista. A França, aquesta tensió coincidí amb la Comuna de Paris. Va ser la primera gran crisi de la societat burgesa. El nou artista, orgullós i solitari,s’acollia a la teoria del geni,es considerava un heroi i un visionari una concreció delsuperhome basat en el pensament de Carly, Emerson i Nietzsche- defensava la idea de viure segons l’esperit. Per bé que França, i sobretot a Paris, es va convertir en el centre de la modernitat artística,la nova sensibilitat estètica va aflorar també en altres indrets d’Europa i va rebre noms diversos, arreu es definia per l’esforç de defensar l’art i la bellesa burgès per l’excel·lència, el realisme,que es limitava a reflectir, com un mirall, les imatges de la quotidianitat.
Aquesta nova estètica va conformar el procés de renovació que es coneix com a Modernisme. El seu impacte va suposar la transformació de la literatura catalana cap a la cultura de la contemporaneïtat, la superació del romanticismenostàlgic de la Renaixença i dels Jocs Florals, i l’aposta per construir una literatura nacional, moderna i oberta a Europa. I a mesura que el modernisme es caracteritzava per ser l’opció artística dels fills de la burgesia, el naixement d’aquesta generació d’artistes va originar, a Catalunya, un part difícil i traumàtic, tal com havia passat en les altres burgesies europees.
Joan Maragall en elsàmbits de la poesia i el pensament; Santiago Rusiñol, Ignasi Iglesias, Adrià Gual i Joan Puig i Ferreter en els escenaris teatrals, i Victor Català, Raimon Casellas i Joaquin Ruyra pel que fa al mon de la narrativa són el autors més representatius del Modernisme català. A banda cal referir-se al grup de L’Avenç, la revista per on va circular bona part de la càrrega ideològica modernista.En el seu conjunt, fou un moviment complex i no gens fàcil per bé que no sembla haver-hi dubtes que Joan Maragall representa la figura més important i carismàtica del modernisme català. Va actuar-hi com a guia intel·lectual i la seva obra marca un procés evolutiu dins del mateix credo modernista.

L’Escola Mallorquina
Amb el nom d’Escola Mallorquina, un terme imprecís, més geogràfic que no pasconceptual, es fa referència a la producció literària de l’illa de Mallorca entre el final del segle XIX i el començament del XX. Els seus autors més importants són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, i els trets que la caracteritzen tenen a veure amb la preocupació per la forma, l’art de la retòrica i l’elegància del llenguatge. Costa i Llobera defensaven que inspiració i forma s’haviend’unir en tot indestriable i afirmava que l’una no podia existir sense l’altra. Aquest atenció a la forma i la tendència a una expressió equilibrada fan de Costa i Llovera i Joan Alcover uns precursors del Noucentisme, per la seva estètica i la seva actitud ideològica.
La poesia de Miquel Costa i Llobera parteix de la Renaixença, havia conegut a Verdaguer i a Poesies, mitifica el paisatgemallorquí que, a la manera romàntica, li serveix per reflectir l’estat d’ànim i una determinada visió del món. Una crisi personal el va dur a retirar-se a Pollença i, més tard, a Roma, on va seguir estudis eclesiàstics, s’ordenà de sacerdot, va entrar en contacte amb la tradició clàssica i va conèixer la poesia dels romàntics italians. El poeta va fer un viatge de pelegrinatge a Terra Santa del...