RESUMEN PSICOPATOLOGIA

PSICOPATOLOGIA I

U.1.

Tema 1. Perspectives teòriques de la psicopatologia
Les perspectives teòriques influeixen en la forma en que els psicòlegs interpreten i
organitzen les seves observacions sobre el comportament humà.
A la pràctica real, els psicòlegs clínics experimentats no s’adhereixen de forma rígida a
una perspectiva teòrica, sinó que integren tècniques i perspectives demúltiples
paradigmes teòrics.

1. Perspectiva psicodinàmica
La perspectiva psicodinàmica és l’orientació teòrica que emfatitza els determinants
inconscients del comportament.
La perspectiva psicodinàmica –basada en les idees Freud– fonamenta la psicopatologia
en la idea que els trastorns psicològics sorgeixen per motius i conflictes inconscients.

1.1. Teoria psicoanalítica freudiana
SigmundFreud (1856-1939) estava convençut que les primeres experiències de la vida
efectuen una funció formativa en la personalitat.
A partir de l’anàlisi dels seus somnis i dels pensaments i records que aquests
desencadenaves, Freud va adonar-se de forma dràstica com els esdeveniments de la seva
primera infància s’havien arrelat al nivell més profund de la seva consciència –el que va
denominarinconscient–.

Psicoanàlisi vs psicodinàmica
El terme psicoanàlisi s’identifica amb la teoria original de Freud, mentre que el terme
psicodinàmica es refereix a la perspectiva més contemporània i àmplia que s’enfoca
en processos inconscients tot incorporant una varietat àmplia de perspectives teòriques
sobre la personalitat i el tractament.
1.1.1. Model estructural de la personalitat
Freud vaproposar que la ment era una estructura tripartida (Ello, Jo i Superjò) i
dinàmica, la qual era responsable de la conducta.

Th. 1

PSICOPATOLOGIA I

ƒ

U.1.

Ello

L’Ello –que es troba per complet a l’inconscient– és la instància psíquica que es mou
pel principi de plaer: és una força motivadora vers la gratificació immediata de
necessitats, impulsos i desitjos.
Freud va emprar elterme procés primari del pensament per a descriure la
representació vagament associada, idiosincràtica i distorsionada del món que té l’Ello.
Al procés primari es presenta com els somnis: els
pensaments, sentiments i desitjos relacionats amb els
instints sexuals i agressius es representen de forma
simbòlica amb imatges visuals que no necessàriament
encaixen d’un forma racional i lògica.
ƒJo

El Jo –que es troba majoritàriament a la consciència–
dóna a l’individu els poders mentals de judici, memòria,
percepció i presa de decisions; sent la instància psíquica
que es mou pel principi de realitat: el Jo porta a
l’individu a confrontar les restriccions del món extern.
Segons Freud, el Jo –que obté tota la seva energia motivadora de la pressió gratificadora
de l’Ello– és elcomponent de l’estructura mental tripartida que actua com a mediador
entre Ello i Superjò: intenta canalitzar la demanda de satisfacció de l’Ello dins les
limitacions sociomorals del Superjò.
Freud va emprar el terme procés secundari del pensament per a descriure les funcions
de resolució de problemes lògics i racionals del Jo.
ƒ

Superjò

El Superjò –que es troba repartit entre laconsciència i
l’inconscient– és la instància psíquica que es mou pel
principi de perfecció: inclou el jo ideal que integra el
conjunt de normes morals, ètiques i socials
interioritzades per l’individu a partir dels pares,
educadors i societat.
El Superjò a banda de fer de consciència que controla la
recerca que fa el Jo dels desitjos de l’Ello; també té una
funció d’inspiració.

Th. 2PSICOPATOLOGIA I

U.1.

1.1.2. Psicodinàmica
Amb el terme psicodinàmica el que es vol reflectir és la interacció contínua subjacent
a la conducta que hi ha entre les tres instàncies psíquiques.
D’acord amb Freud, la psicodinàmica és la base per al funcionament psicològic normal i
patològic: en un individu sa l’Ello satisfà els desitjos per mitjà de la capacitat de Jo per
a moure’s al món...