Resumen tejiendo la red.





Fitxa editorial del llibre:

- BERNERS-LEE, Tim; Tejiendo la red: el inventor del World
Wide Web nos descubre su origen, Madrid, Siglo XXI de
España Editores, 2000.

Sobre l’autor:

Tim Berners-Lee, nascut l’any 1955 al Regne Unit, es va llicenciar en Física l’any 1976 al Queen College’s de la Universitat d’Oxford.

Treballant com a investigador en el Laboratori Europeu deFísica de Partícules (CERN) de Ginebra des del 1980, va elaborar un programa anomenat Enquire per a emmagatzemar i recuperar informació a partir d’associacions aleatòries (aquesta va ser la base per al que havia de venir). Posteriorment, va concebre la idea d’un projecte d’hipertext global, que anys més tard es convertiria en la World Wide Web. Al 1990 va crear un prototip, i al 1991, la Web vacomençar a transformar l’antic entorn d’Internet, aconseguint que tota la població mundial pogués accedir fàcilment a la xarxa.

L’any 1994 Berners-Lee es va traslladar a EE.UU. i va posar en marxa el W3C (World Wide Web Consorcium). Actualment n’és el director. La W3C és un organisme depenent de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) que actua no només com a dipositari d’informaciósobre la xarxa sinó també com el seu guardià, en defensar el seu caràcter obert enfront d’empreses que intenten introduir software subjecte a drets de propietat.

Sobre l’obra:

Amb aquesta obra, ens trobem davant d’una d’aquelles situacions curioses, ja que, òbviament, tot allò que l’autor ens explica es veu influenciat pel fet de que ell va ser el pare de la criatura: el Web. Així doncs, ésclar que els aspectes negatius de la seva creació es veuen relegats a un segon terme, mentre que en tot moment se n’exalten les virtuts. Tot i això cal destacar que l’autor en tot moment deixa clar que ell no va ser més que l’impulsor inicial, i que tot el que ha esdevingut posteriorment ha estat el fruit de l’esforç de moltes més persones.

El llibre es troba dividit en catorze capítols, elsquals es troben ordenats de manera molt coherent, ja que, en primer lloc, l’autor ens dóna una extensa explicació de com va anar evolucionant el projecte del Web, fent una repassada a la seva vida de pas. Així és com descobrim que Berners-Lee va donar els seus primers passos cap a una xarxa d’informació global quan treballava al CERN (on hi havia entrat com a físic per una feina totalmentdiferent a la que finalment acabaria duent-hi a terme). Allí, el 1980, es va adonar de què, cada vegada que una persona entrava a treballar en aquesta organització, necessitava un període d’adaptació més o menys gran per tal de poder començar amb la seva feina degut a què, com què el pas de gent pel CERN era bastant gran i no hi havia una manera estàndard per a emmagatzemar informació referent alsprojectes que s’hi duien a terme, era molt difícil posar-se al dia i saber què s’havia estat fent. Això va fer que se li acudís una idea interessant: podia crear una xarxa d’informació (mitjançant una tecnologia emergent en aquella època: l’hipertext), la qual relacionés documents, informació o el que fes falta. Gràcies als equipaments informàtics dels quals disposava el CERN d’aquells temps, vapoder començar a treballar en un primer esbós de programa que dugués a terme aquestes relacions. El va anomenar Enquire. Però degut a d’altres factors, va haver d’abandonar la idea.

Posteriorment però, es va donar un fet que va fer que aquell petit projecte per organitzar una mica la gestió del CERN prengués més importància que mai: l’aparició d’Internet. Berners-Lee va veure una oportunitatúnica amb Internet, ja que a través d’aquesta, podria relacionar informació a escala mundial. Així és com, amb un grup de companys, va començar a treballar en un protocol de transferència estàndard (ja que en aquell moment, Internet era, per dir-ho d’alguna manera, un caos absolut de protocols), el qual anomenà HTTP. Però al mateix temps, també dissenya un llenguatge d’hipertext amb el qual...