Revolució francesa
Páginas: 22 (5450 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2011
Index:
Estat de la questió 2
La questió dels origens 3
Crisi de la societat Francesa 4
Inicis de la Revolució 6
Moviments Populars 8
Grups polítics 8
La obra de l'assemblea constituent 10
Assemblea Legislativa 11
La fase exaltada de la revolució 12
Reacció termidoriana 13
A modus de conclusió 14
Annex 15Bibliografia 16
Estat de la questió:
La revolució que es desenvolupa a França l'any 1789 és considerada com un model de revolució política, suposa la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia. Però no es redueix a una simple transferència de poder; cada grup social presenta uns problemes peculiars, d'aquí que s'hagi parlat de varies revolucions. En els seusorígens apareixen concepcions polítiques, problemes econòmics, institucions paralitzades. Es un dels temes més estudiats de l'historia universal.
Els primers estudis de certa importància atenen preferentment al seu aspecte catastròfic: matances, guillotina. En 1827 Thiers reuneix una gran quantitat de dades per elaborar una obra monumental sobre la Revolució, però no supera el relat delsesdeveniments. A finals dels anys 40 del segle XIX els historiadors romàntics, Lamartine, Michelet, Carlyle, centren la seva atenció en el poble, seguint la sensibilitat del romanticisme, de considerar al poble protagonista de l'historia. En 1875 es publica l'obra de Taine, Origenes de la Francia contemporánea; la seva
minuciositat en la investigació dels detalls és similar a la del novel·lista Zola; larevolució es presenta com obra d'una minoria; la hostilitat de Taine es deslliga especialment contra els jacobins, els exaltats. Anys més tard el socialista Jaurés analitza els grups socials; la revolució no es un fenomen homogeni.
Al segle XX Mathiez introdueix el estudi de las forces econòmiques; , escriu. En el pol oposat a Tain, exalça als jacobins, el seu ídol es Robespierre. A Mathiezrepliquen, des de posicions conservadores, Gaxotte y Bainville.
Els nous mètodes d'investigació historiogràfica, que pretenen arribar a conclusions de validesa científica, son introduïts en el tema amb l'obra de Georges Lefebvre.
Lefebvre demostra que no es solament una revolució de la burgesia; el moviment camperol contribueix de manera decisiva a desmuntar les estructures feudals de França.Un dels màxims historiadors del segle XX, Labrousse, amb una precisió estadística admirable, comprova que l'esclat de la revolució coincideix amb la cota màxima dels preus; es torna a insistir en la importància del factor econòmic. En les ultimes síntesis, Soboul, Godechot, tracten d'integrar-se tots els aspectes: polítics, econòmics, socials, mentre fora de França, altres historiadors, Cobban,Hampson, es consagren, amb major o menor fortuna, al anàlisis dels factors estrictament socials.
La qüestió dels orígens:
Quin és el factor desencadenant de la revolució? Són idees, problemes econòmics, desajustos socials, crisis polítiques? Sobre els quatre aspectes s'ha insistit, atorguen major o menor importància.
a) Idees: Els filòsofs il·lustrats francesos aporten l'aparellintel·lectual del proces. La critica de les institucions efectuada per Voltaire, la doctrina de la sobirania nacional de Rousseau i la separació de poders proposada per Montesquieu inspiren als prohoms de la revolució i es repeteixen amb regularitat en els textos programàtics. L'anàlisi d'aquests principis teòrics ens allunaria del tema, però seran idees que trobaren en les constitucions i proclames; el factorintel·lectual no ha de ser oblidat en ninguna revolució.
b) Desajustos socials: La societat estamental, amb privilegis de la noblesa i el clergat i problemes específics per cada estament, es presentava en el segle XVIII com una estructura anacrònica. En els que redacta cada grup quan es convoquen els Estats Generals es reflecteixen aquests problemes. Els estudis més recents atorguen una...
Estat de la questió 2
La questió dels origens 3
Crisi de la societat Francesa 4
Inicis de la Revolució 6
Moviments Populars 8
Grups polítics 8
La obra de l'assemblea constituent 10
Assemblea Legislativa 11
La fase exaltada de la revolució 12
Reacció termidoriana 13
A modus de conclusió 14
Annex 15Bibliografia 16
Estat de la questió:
La revolució que es desenvolupa a França l'any 1789 és considerada com un model de revolució política, suposa la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia. Però no es redueix a una simple transferència de poder; cada grup social presenta uns problemes peculiars, d'aquí que s'hagi parlat de varies revolucions. En els seusorígens apareixen concepcions polítiques, problemes econòmics, institucions paralitzades. Es un dels temes més estudiats de l'historia universal.
Els primers estudis de certa importància atenen preferentment al seu aspecte catastròfic: matances, guillotina. En 1827 Thiers reuneix una gran quantitat de dades per elaborar una obra monumental sobre la Revolució, però no supera el relat delsesdeveniments. A finals dels anys 40 del segle XIX els historiadors romàntics, Lamartine, Michelet, Carlyle, centren la seva atenció en el poble, seguint la sensibilitat del romanticisme, de considerar al poble protagonista de l'historia. En 1875 es publica l'obra de Taine, Origenes de la Francia contemporánea; la seva
minuciositat en la investigació dels detalls és similar a la del novel·lista Zola; larevolució es presenta com obra d'una minoria; la hostilitat de Taine es deslliga especialment contra els jacobins, els exaltats. Anys més tard el socialista Jaurés analitza els grups socials; la revolució no es un fenomen homogeni.
Al segle XX Mathiez introdueix el estudi de las forces econòmiques; , escriu. En el pol oposat a Tain, exalça als jacobins, el seu ídol es Robespierre. A Mathiezrepliquen, des de posicions conservadores, Gaxotte y Bainville.
Els nous mètodes d'investigació historiogràfica, que pretenen arribar a conclusions de validesa científica, son introduïts en el tema amb l'obra de Georges Lefebvre.
Lefebvre demostra que no es solament una revolució de la burgesia; el moviment camperol contribueix de manera decisiva a desmuntar les estructures feudals de França.Un dels màxims historiadors del segle XX, Labrousse, amb una precisió estadística admirable, comprova que l'esclat de la revolució coincideix amb la cota màxima dels preus; es torna a insistir en la importància del factor econòmic. En les ultimes síntesis, Soboul, Godechot, tracten d'integrar-se tots els aspectes: polítics, econòmics, socials, mentre fora de França, altres historiadors, Cobban,Hampson, es consagren, amb major o menor fortuna, al anàlisis dels factors estrictament socials.
La qüestió dels orígens:
Quin és el factor desencadenant de la revolució? Són idees, problemes econòmics, desajustos socials, crisis polítiques? Sobre els quatre aspectes s'ha insistit, atorguen major o menor importància.
a) Idees: Els filòsofs il·lustrats francesos aporten l'aparellintel·lectual del proces. La critica de les institucions efectuada per Voltaire, la doctrina de la sobirania nacional de Rousseau i la separació de poders proposada per Montesquieu inspiren als prohoms de la revolució i es repeteixen amb regularitat en els textos programàtics. L'anàlisi d'aquests principis teòrics ens allunaria del tema, però seran idees que trobaren en les constitucions i proclames; el factorintel·lectual no ha de ser oblidat en ninguna revolució.
b) Desajustos socials: La societat estamental, amb privilegis de la noblesa i el clergat i problemes específics per cada estament, es presentava en el segle XVIII com una estructura anacrònica. En els que redacta cada grup quan es convoquen els Estats Generals es reflecteixen aquests problemes. Els estudis més recents atorguen una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.