Rosasasa

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1774 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 8 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Genere i nombre.
Genere
El genere com a marca semantica
Hi ha casos en que el significant d’un substantiu depen del genere a que pertanya. Podem veure exemples d’oposicions en la taula seguent

Un albor [ peix] | Una albor [blancor, llum de l’alba] |
El canal [via d’aigua] | La canal [conducte, canonada] |
El canalla [ malvat] | La canalla [ mainada] |
El casset [ magnetofon] |La casset[cinta] |
El climax [gradacio, moment culminant] | La climax [etapa final, figura retorica] |
El colera [ epidemia] | La colera [ rabia] |
El cremallera [ferrocarril] | La cremallera [alters sentits] |
El delta [d’un riu] | La delta [lletra griega] |
Un editorial [ article de fons] | Una editorial [ empresa] |
El fi [objectiu] | La fi [ l’acabament, el final] |
El levita[ individu de la tribu de levi] | La levita [ peca de vestir] |
El llum [ apparel] | La llum [claror, forma d’energia] |
Un paleta [ ofici] | Una paleta [eina] |
El planeta [ astre] | La planeta [desti d’una persona] |
El pols [batec] | La pols [particules] |
El pudor [ modestia] | La pudor[ mala olor] |
El salut[ salutacio] | La salut [estat d’organisme] |
El son [ fet de dormer |La son [ganes de dormer] |
El terra[ sol, pavement] | La terra [ altes sentits] |
El vall [ excavacio, fossat] | La vall [ depression entre muntanyes] |


Mots que en valencia son masculins
Afores | Desavantatge | pebre | Pendent |
Avantatge | Deute | Orde | Senyal |
Bacteri | Dot | Lleixiu | Termit |
Batent | Escafandre | Llegum | titella |
Compte | Espinacs | Interviu | |corrent | estratagema | Front | |


Mots que en Valencia son femenins
Allau | Crep | Claror | Remor |
Amargor | Escalope | Marato | Resplendor |
Analisi | Esperma | Merenga | Sincope |
Aroma | Splendor | Nespra | Syndrome |
Au | Flaire | Olor | Sour |
calor | Frescor | Postres | verdor |

Adjectius de doble terminacio I adjectius invariables quant a genere
En valenciaflexionen el genere els adjectius seguients
agrest | agresta | gris | grisa |
calent | calenta | lluent | lluenta |
comu | comuna | magrebi | magrebina |
cortes | cortesa | marroqui | marroquina |
covard | covarda | pobre | pobra |
ferm | ferma | trist | trista |
fix | fixa | valent | valenta |
fort | forta | verd | verda |

Per contra, son invariables
rude | Viking |

Elgenere en els oficis
En valencia hem de flexionar els seguents substantius, correspondents a oficis
advocat | advocada | Jutge | Jutgessa |
Bidell | Bidella | Metge | Metgessa |
Capatas | Capatassa | Music | Musica |
Carter | Cartera | Minister | Ministra |
Coronel | Coronela | Official | Official |
Doctor | Doctora | Pediatre | Pediatra |
Fisic | Fisica| Psiquiatre | Psiquiatra |
Foniatre | Foniatra | Sindic | Sindica |
informatic | Informatica | tecnic | tecnica |


Tan mateix, son iunvariables
Auxiliary | Bus |
Cap | Consol |
Edil | Fiscal |
Gimnasta | Grum |
Interpret | Maniqui |
Model | Pilot |
Terapeuta | Xef |

Per fer al masculi del mot hostessa, hi ha el terme auxiliary [de vol, de neteja,etc.], tambe applicable al femeni.

Els oficis acabats en –nt
Hi ha una serie de substantius que fan referencia, en general, a oficis o carrecs I procedeixen de l’antic participi de present del llati. Aquests substantius apareixen a la hora de fer-ne la flexio. N’hi ha alguns que son invariables [ la majoria], i d’altres que fan el femeni afegint el morfema –a. A continuacio un oferim duestaules, una amb els substantius que flexionen i una altra amb el invariables.
Flexionen | No flexionen |
Ajudant | Ajudanta | Cantant | Fabricant |
Aprenent | Aprenenta | Comenciant | Figurant |
Comedian | Comedianta | Concursant | Gerent |
Depenent | Depenenta | Conferenciant | Practicant |
Escrivent | Escriventa | Contribuent | Representant |
President | Presidenta | Delineant...
tracking img