Sagrado

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 17 (4038 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
4.ESTAT (7.1)
L’Estat és el màxim grau d’autonomia i té el monopoli de l’exercici
de coacció. És l’única forma actual. L’estat tendeix a la màxima i
nstitucionalització política: Les normes estableixen com s’accedeix
a la dominació , i com pots portar a terme la professió. També es diu
l’obadiència que s’ha de tenir.
L’exercici i l’obediència es despersonalitzen, ja que nosaltresobeïm a lleis, a normes, és a dir ho feim a l’institució, no a una
persona en concret.
L’estat reivindica el monopoli de l’exercici de la coacció legítim: De
les normes que regularan, i del dret i l’administració de les normes
La capacitat de regulació de conflictes té un territori clarament delimitat.
Factors que han impulsat l’emergència de l’estat
-Factor econòmic: consolidació del comerç allarga distància,
ja que amplia el marc de transaccions.
-Factor cultural: recuperació del pensament sobre les formes
clàssiques d’organització política de manera idealitzada. Consideraven

que l’època feudal fou una època negra i que el quee es necessitava
era un poder absolut i fort. Per evitar conflictes l’estat es basà en una
monarquia absoluta, eliminant la fragmentació. (7.2)-Marc ideològic: passar a un sistema unificat amb monarca amb
poder absolut.
- Administració de la coacció: cal una visió monopolística que ha
d’impulsar la figura del monarca. Això facilitaria l’aparició d’una
burocràcia professional (recaptació d’impostos) al servei de l’estat i
que serien el suport d’una força armada permanent.
- Canvi d’organització de les forces militars important:apareix
una força militar permanent acompanyada per l’extensió de l’ús de
les armes de foc (lleugeres i pesades). El monarca que té més
exèrcit permanent aconseguirà imposar-se.
Conclusió: la formació de l’estat es basa en l’apropiació dels mitjans
de dominació; poder militar, tributs, domini de les relacions
diplomàtiques, producció del dret, administració de la justícia.

5.L’ESTAT ABSOLUT (8.1)
És l’expressió final d’una lluita entre poders feudals per tal de que
un arribi a monarca
Monarca: controla el poder suprem. Representa el poder sobirà
(té la capacitat política última, exerceix tots els tipus de poder)
i concentra totes les funcions estatals.
les exerceix a través de vicaris: persones de confiança del rei.
Els ciutadans són anomenats súbdits, ja que estanen
submissió, a canvi de la seguretat que li proporciona el monarca.
El súbdit té definits els seus àmbits d’actuacions per part del sobirà.
Es fan concessions: privilegis reials, furs, ascensions... Aquestes
concessions són regulacions, dret que genera el propi sobirà.
El dret que regula l’estat absolut són expressions de la volunta
t del monarca, i només el Rei el pot generar. elmonarca reclama
aquest monopoli envers la noblesa i l’església
La intervenció en l’esfera econòmica és una de les obligacions
del Rei, ja que ha d’assegurar la riquesa col·lectiva.
el benestar del població ho porta -> l’església a través de la caritat.
Mercantilisme: concessions econòmiques.
privilegis per tal de poder comerciar productes (obligacions sobirà)
incidir en el tràficmercantil (obligacions sobirà)

Monarquia del dret diví: es tracta de legitimar el seu govern,
recorrent a la religió. apart intentaven regular ordres religiosos
el poder absolut es consolida cap al segle XVII. A mitjan s. XVII,
amb la Pau de Westfalia (1648), es va acabar la guerra dels 30 anys.
Fins a finals del segle XVIII hi ha una estabilitat d’aquesta forma d’estat.
el poder absolut escomença a qüestionar a finals del segle XVIII,
quan es desestabilitza, comença a rebre crítiques i canvis, ja que no
és acceptat per tot arreu. resistències explícites de diferents factors
Es reivindica la llibertat de consciència individual. Sisme de
l’Església amb la reforma Protestant, que comença a
extrapolar-se a altres àmbits com el polític (descontentament
social envers la...
tracking img