Sant martí

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1655 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 31 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Breu informe Socio-urbanístic de l'avinguda Sant Francesc

Geografia Regional - Mòdul Geografia d'Espanya Pràctica I: Perifèries Urbanes Curs: 2010/2011 Professor: F.X. Paunero Alumna: Khaoula Chaouech

Una ressenya sobre els pisos de Sant Martí

Els pisos de Sant Martí s'ubiquen a l'avinguda de Sant Francesc, una barriada perifèrica, al Sud de La Bisbal d'Empordà1. Es tracta d'uns gransblocs de pisos enganxats els uns amb els altres, amb 20 habitatges, a cada bloc, d'una superfície que oscil·la entre 85 i 75 m² ja que no tots els pisos tenen la mateixa superfície. Anteriorment a la edificació dels blocs era un solar. Contràriament a altres blocs de pisos que trobem a la ciutat, construïts a la mateixa època ( els pisos de Sant Francesc i els pisos de la Pau) que van ser depromoció estatal, els pisos de Sant Martí van ser de promoció privada a mans de la cooperativa de Viviendas San Marín. Com en tot cas de planejament urbanístic es va dissenyar un pla parcial, Mas Quinto, que va servir d’instrument per a la ordenació del territori, així doncs, senyalarà el lloc on s’ubicaran els habitatges , els serveis, les zones verdes, els vials, el sanejament, l’abastament,l’energia, etc. El pla parcial Mas Quinto contemplava: una zona dels blocs de 43.539 m²; una zona industrial de 14.150 m²; una zona esportiva de 4.261 m²; una zona de serveis de 150 m² i una zona verda de 10.835 m²; vials de 17.550 m². A continuació es mostren dues fotografies del pla parcial: a la primera fotografia trobem un esquema de la zonificació del territori i a la segona imatge s'observa la llegendad'aquest esquema.
1

Situat al centre geogràfic del Baix Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Pla parcial MAS QUINTO

Els pisos de Sant Martí tenen el seu origen en les dècada del 70 fins el 80, i per tant formen part del període d'expansió urbana vinculada al model de desenvolupament fordista i un urbanisme especulatiu que va prioritzar l'expansió enquantitat a la dotació d'equipaments i serveis de qualitat. En el pla parcial s'assenyalen una zona de serveis i una zona d'esportiva però la realitat és ben distinta, ni ara ni en els moments de la construcció no es va fer cap zona de serveis ni cap zona esportiva. Actualment es tracta d'un barri eminentment residencial. Inicialment, la principal població resident va ser la població migrant espanyolaque va acudir a les ciutats catalanes per millorar les seves condicions de vida, donada l'oferta ocupacional en el sector industrial i de la construcció. Gent treballadora de classe mitjana, en general. A tall d'exemple, entre 1945 i 1980, la meitat de la població de Cuevas Bajas, provincia de Màlaga, van sortir del seu poble a la recerca d'una vida millor. La meitat van venir a la Bisbal. Lamajoria d'aquests nouvinguts es van instal·lar als pisos de Sant Martí, Sant Josep i els de la Pau, de manera que al 1981, gairebé un de cada quatre andalusos (24,7%) censats a la Bisbal vivia en algun d'aquests blocs. Bàsicament, es tractava d'uns grups d'habitatge social, eren autèntics aïllots urbans que mantenien o intensificaven la separació dels que havien arribat al poble. Amb el transcurs deltemps des de l'arribada dels primers andalusos tres de cada quatre d'ells ja havien aconseguit sortir del grup social més desafavorit i havien pogut instal·lar-se, més confortablement en general, a diversos tipologies d'habitatge arreu del poble. Actualment, molts han anat marxant cap altres llocs i van sent substituïts per immigrants africans, amb un nombre força considerable de magrebins. Estracta d'una població de classe mitjana-baixa que han vingut a l'estranger per buscar unes condicions de vida millors a les del seu país de procedència, gent amb pocs recursos econòmics que busquen un habitatge a uns preus accessibles. Per això als darrers anys s'ha produït un canvi social molt dràstic amb la incorporació de població immigrant, a mesura que aquesta població s'ha anat assentant la...
tracking img