Santiago Russiñol

4t ESO C

1. Trajectòria literària de Santiago Rusiñol
El seus primera escrits els va fer mentre estudiava a Paris per poder dedicar-se a la pintura, als
33 anys (Desde el Molino, que van ser uns articles en castellà a La Vanguardia). A partir de
1889 va començar a intentar canviar l'estancada vida cultural barcelonina participant en el
projecte dels joves intel·lectuals modernistesaplegats a l'entorn de la revista L'Avenç.
La seva primera obra literària important en català va ser Anant pel món. En 1890 estrena la
seva primera obra escènica: el monòleg L'home de l’orgue. Van seguir L'alegria que passa, El
jardí abandonat, Llibertat, aquesta última traduïda per Benavente i representada a Madrid. A
partir d'aquest moment l'activitat de Santiago Rusiñol es multiplica com apintor, com
novel·lista i com comediògraf.
Les seves obres dramàtiques són representatives de l'evolució del teatre modernista: L'alegria
que passa (1898) i Cigales i formigues (1901), de caràcter al·legòric, presenten la dicotomia
entre l'artista, lliurat a la recerca de l'ideal de bellesa, i una societat només ocupada en els
béns materials. Emprèn una perspectiva social i la crítica de lapolítica en Llibertat (1901), per
reconèixer la incapacitat de l'art com instrument transformador del món. L'evolució del model
d'artista messiànic, crític i irreductible preconitzat en els seus començaments, cedeix a la
solució pactista en la novel·la L'auca del senyor Esteve (1907), la seva obra més popular
adaptada al teatre el 1917, on caricaturitza al cap de la família d'una petita botiga decomerç
enfrontat al fill que vol ser artista. En ple enfonsament del modernisme, dóna un pas més al
procés en La casa de l'art (1918), que justifica la recepció de la derrota de l'art a mans del món
quotidià.
Altres títols de la seva producció teatral són Els jocs florals de Canprosa (1902), sàtira contra
els certàmens literaris, que havien entrat en un període de decadència; El místic, contra elfals
esperit religiós sense caritat, de tema inspirat en la tragèdia de els últims anys de Jacint
Verdaguer; L'heroi (1903), obra antimilitarista, estrenada pocs anys després dels desastres
colonials i que va ser prohibida a la segona representació; La lletja que presenta el cas de la
dona lletja que es llança a l'acció revolucionària com evasió davant els seus fracassos
amorosos; El jardíabandonat, símbol de l'aïllament d'un món caduc, el de l'aristocràcia; i La
mare (1907), exaltació de l'amor maternal, únic, sincer i desinteressat.

2. Enfrontament entre l’artista i la societat
La primera vegada que apareix aquest tema és quan estan reformant “La Puntual” i l’Esteve
contracte uns pintors perquè pintessin el rètol de la botiga i ell ja estava fart dels pintors
perquè anavenlents i semblava que no acabarien mai els pintors es defensen dient que per
pintar s’ha de tenir inspiració.
Quan en Ramonet ja és gran i li diu al pare que vol esser escultor, s’enfada dient que és un ofici
de pobres, de dropos, etc. Li obliga a quedar-se “La Puntual” i cuidar-la.
Aquest conflicte s’acaba resolent gràcies a que en Ramonet pot dedicar-se a l'art mitjançant el
suport econòmicde la burgesia, és a dir els diners que li deixa el seu pare al morir dient-li que
sigui escultor, que ell no havia viscut la vida.

3. Altres temes importants?
La família i la descendència, i l’economia de “La Puntual” i de la casa.

4. Retrat físic i psicològic del senyor Esteve i d’en Ramonet.
Esteve: Es pot intuir que és morè amb els cabells llisos.
És una home constant, impassible,recte, poc afectuós, però aparentment bondadós.
Ramonet: És ros amb els pèls rissats, té el nas del senyor Esteve i el front de l’avi Esteve.
És un noi alegre, content, rioler, aficionat a la lectura, nerviós. De gran vol ser escultor i és un
petit revolucionari i somniador.

5. Paper dels diferents personatges femenins al llarg de la història.
La Tomasa: Mestressa de la família, la...