Segona Guerra Mundial

SEGONA GUERRA MUNDIAL
Introducció
La Segona Guerra Mundial va començar després de la invasió de Polònia per part de
l’exèrcit alemany, el dia 1 de setembre de 1939. Com havia passat en l’inici de la Gran
Guerra, l’episodi concret del fet desencadenant fou el punt culminant d’un procés que
s’havia covat els mesos i els anys anteriors.Tres elements principals es van combinar en el períodeanterior al setembre de 1939.
El primer va ser l’èxit de Hitler en la construcció del Tercer Reich amb el seu projecte d’espai vital. Amb aquest èxit Alemanya havia aconseguit superar l’esperit del vell Tractat de Versalles sense rebre cap toc d’atenció veritablement amenaçant per part de la resta de potències europees.
El segon factor fou el potencial enorme de l’URSS, que es manifestava enun doble vessant: d’una banda proposava als obrers d’arreu del món una revolució i, de l’altra, s’erigia com a rival econòmic de les nacions acostumades a protagonitzar els sistemes financers, productius i comercials.
El tercer element va ser la feblesa dels governs francès i britànic davant els projectes
de Hitler i de Stalin. Aquesta feblesa era destacable ja que França i Gran Bretanya, enprincipi, representaven els poders que havien de defensar allò que tant els havia costat construir: un model d’Estat liberal amb valors democràtics.
Aquests tres factors es van combinar en un encreuament de decisions polítiques, pactes
i agressions provocadores que van dur la humanitat a un conflicte terrorífic. Alguns
d’aquests passos van ser la construcció de l’Eix Roma-Berlín l’octubre de1936, el Pacte
Antikomintern –signat entre Alemanya i el Japó el mes següent, al qual s’afegí Itàlia el gener de 1937–, l’atac japonès a la Xina el 1937, el reconeixement per part dels governs
britànic i francès de l’annexió dels Sudets a la Conferència de Munich de 1938, la garantia britànica de protegir Polònia –expressada públicament a l’inici de 1939– i, finalment, el Pacte de no agressiósignat entre alemanys i soviètics el 27 d’agost de 1939.Col·locades així les peces, la decisió de Hitler d’enviar tropes a l’altra banda de la frontera entre Alemanya i Polònia, un límit reconegut internacionalment després de la Primera Guerra Mundial, resultà violentament provocadora.

27
El desenvolupament del conflicte armat
L’èxit alemany:
El dia 1 de setembre de 1939 tropes alemanyes entrarena la ciutat polonesa de Gdansk
(Danzig, en alemany). França i Gran Bretanya reaccionaren tot presentant a Alemanya sengles ultimàtums perquè en dos dies abandonés el territori envaït. En expirar el
termini, la declaració de guerra resultava automàtica. Hitler no va fer cas de la pressió
i, per tant, el 3 de setembre de 1939 hi havia una situació de guerra declarada entre
Alemanya i elssignants dels ultimàtums.
Les operacions militars entre les dues parts no es desencadenaren immediatament, sinó
que els alemanys practicaren una tàctica d’efecte llampec amb la invasió de Polònia,
territori que per la banda oriental també va ser envaït per l’URSS el dia 17 de setembre.
En haver-se signat el Pacte de no agressió germano-soviètic, el marc bèl·lic durant els
mesos següents fouben peculiar: l’URSS –que no estava en guerra amb França i Gran
Bretanya– s’instal·là a la part est de Polònia i atacà Finlàndia, que signà la rendició el
12 de març. Alhora, Alemanya exercí el control sobre la resta de Polònia i després llençà
una ofensiva sobre Dinamarca i Noruega.
La primera intervenció dels exèrcits aliats tingué lloc en la campanya de Noruega que,
no obstant això,acabà amb la victòria alemanya el 10 de juny de 1940. Empès per l’èxit,
Hitler es decidí a atacar els seus rivals occidentals, operació que va començar el 10 de
maig de 1940 amb la invasió d’Holanda –el govern de la qual es rendí en cinc dies– i
Bèlgica, que resistí només fins al dia 28 del mateix mes. Amb l’operació en aquests
països, afins a britànics i francesos, les tropes alemanyes van...