Seu vella lleida

LA SEU VELLA DE LLEIDA

CONTEXT HISTÒRIC La Seu Vella o catedral antiga –coneguda entre els lleidatans com “Lo Castell”- és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida, consagrat a Santa Maria. S'alça sobre un turó des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de la comarca del Segrià. La catedral s'ubica al centre històric de la població. S'inscriu dins de l'estilromànic, encara que les seves cobertes són de creueria ogival gòtica Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s'alçava la catedral paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. Gombau de Camporrells bisbe de Lleida entre 1191 i 1205, va ser el que va decidir d'emprendre l'obra d'una nova catedral a causa delgran augment de població que va tenir lloc en aquells anys, sent el primer mestre d'obra Pere de Coma. Així, el 22 de juliol de 1203 es va celebrar l'acte de col·locació de la primera pedra, a la que van assistir el rei Pere I i el compte d'Urgell Ermengol VII. Després de la consagració del temple el 1278, l'obra no es va interrompre i així, durant el segle XIV es va finalitzar el claustre. Enaquest mateix segle es van iniciar les obres de construcció del campanar que van finalitzar el 1431. Als segles següents es van modificar i van substituir algunes capelles o peces escultòriques, a causa d'encàrrecs propis de l'època. L'any fatídic de 1707, Felip V, va convertir la catedral en caserna militar. Aquesta profanació va durar fins l'any 1947, en que els militars es van traslladar al turóde Gardeny, i van començar les obres de reconstrucció. Felip V volia derruir-la, ja que havia contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. Va signar l'ordre d'enderrocament el 5 de Juny de 1746, però finalment no es va produir per la defunció del monarca.

PLANTEJAMENT GENERAL DE L'EDIFICI L'estructura de la capçalera és molt similar a la de la Catedral de Tarragona. El curt espai de tempsen què es va construir la Seu Vella, fa pensar en un programa molt unitari i amb poques modificacions. El monument es pot considerar gòtic primerenc o romànic de transició per com han solucionat la coberta; volta de creueria en comptes de volta de canó, pròpia del romànic. La disposició dels diferents elements es va haver d'adaptar a una topografia molt peculiar i a l'existència de construccionsd'època anterior, com el castell de la Suda. L'edifici consta de diverses parts: l'església, el claustre, l'edifici de canongies, el campanar, i les diferents portes. Degut a l'espoli que va patir per part dels militars i la seva ocupació per part d'aquests, l'edifici esta en bastant mal estat, fins i tot s'hi pot observar els forats a la paret que van fer coma suport de les bigues, ja que hi vanfer un segon pis. Fins i tot van arribar a tapar els finestrals de claustre. S'han perdut la major part d'obres del seu interior, i es a partir de 1946, quan els militars l'abandonen, que poden començar els treballs de restauració. LES PORTES Les sis portalades són un dels elements arquitectònics més destacats del recinte, de les quals 5 tenen nom propi. Són les portes de sant Berenguer, del'Anunciata, dels Fillols, dels Apòstols i la dels peus del temple. Les portes estan construïdes en un cos sortint del mur principal, fet que dona lloc a que tinguin un gran nombre d'arquivoltes amb capitells decorats amb formes vegetals i zoomòrfiques, d'influència islàmica. Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus que donen al claustre. I a la façana oest, que dona accés alclaustre es troba la porta dels Apòstols formant part del recinte del claustre. La porta principal és la dels Fillols.

L'església L'edifici consta d'una planta basilical de creu llatina, amb tres naus longitudinals. Amb un transsepte molt destacat, La nau central, que domina les altres dues, té 60m de llarg, 13 d'ample i 19 d'alçada, i és rematada en un extrem pel profund absis, construït...