Sistema Immune - Immunologia bàsica (CATALÀ)

0. INTRODUCCIÓ A LA INMUNOLOGIA
NUCLI D'ACTIVITATS 1
1. CONCEPTE SEL SISTEMA INMUNOLÒGIC
· Immunologia: ciència que estudia els mecanismes pels quals els éssers vius es defensen de tot allò
que els hi és estrany.
· Sistema Immunitari: sistema orgànic encarregat de la defensa de l'hoste. Es composa d'òrgans,
cèl·lules i components moleculars per tot l’organisme. Exemple: el timus, onpermaneixen els
limfòcits T. Les interleucines són components moleculars. Porten a terme la protecció davant de
bactèries, fongs, virus i paràsits. Una altra funció es la protecció contra els tumors. De vegades,
aquest sistema pot ser perjudicial quan aquesta defensa ens fa sortir perjudicats: artritis rehumatoide,
asma, dermatitis, anèmies i leucèmies.
L'agent patogen entra a l'hoste on esreprodueix pel propi efecte directe o bé per toxines que fabrica
(produïdes pel metabolisme), produint lesions locals o a distància, per tant, originarà una infecció.
· Antígens: substàncies que introduïdes a l'organisme indueixen a una resposta immunitària, és a dir,
que provoca la formació de molècules de defensa (els anticossos) i la proliferació de cèl·lules
immunes.
Els antígens tenen uneszones determinades anomenades determinants antigènics o epítops. Seran
específics; cada anticòs concordarà amb el seu determinat.
En un mateix antigen pot haver un o més epítops, iguals o diferents. Poden estar presents a la
mateixa bacterià. Els epítops són responsables directes de la creació d'anticossos específics contra
ells.
L’anticòs es específic contra l’epítop i no contra tot l’antigen.Un sol antigen pot generar la
formació de diferents anticossos amb diferent especificitat.
València funcional de l’antigen: correspon al número d’epítops esposats en la seva superfície,
capaços de reaccionar directament amb els anticossos. Una valència sempre serà funcional, per lo
tant els antígens que seran capaços d'efectuar aquesta reacció.

2. MECANISMES DEL SISTEMA INMUNITARI
Un cops'ha produït la infecció, hi han mecanismes de defensa que poden ser específics o
inespecífics.
Els específics reconeixen l'agent estrany i reaccionen específicament contra ell. Ex: entra una
bactèria a l'organisme i es desencadena el procés.
En canvi, els inespecífics són barreres que protegeixen l'organisme sense cap tipus d'especificitat:
Ex: les mucoses o la pell.
2.1 Mecanismesinespecífics
Barreres de pell i mucoses
Interferons
Fagocitosi
Són barreres naturals que prohibeixen o dificulten l'entrada de microorganismes. Ho són les
mucoses, nasofaringe i vies respiratòries, conjuntiva ocular, la pell, les vies genitals...
L'interferó es un mecanisme de defensa de caràcter viral, format per cèl·lules de l'hoste. Participa
també a la resposta immunitària i a la seva regulació.2

2.2 Mecanismes específics
Immunitat activa
Espontània
Artificial
Immunitat passiva
Congènita
Artificial
L'agent entra a l'organisme, on es produeix una interacció entre l’antigen i el sistema immunitari,
que reconeix l’antigen com a estrany, provocant una resposta immunitària específica contra
l’antigen.
Davant una segona agressió, la resposta serà més ràpida, més intensa i mésduradera gràcies a la
memòria immunològica. Aquest procés es l'anomenat resposta immunitària específica.
Els anticossos es reciclaran després de finalitzar la protecció, al ser de origen proteic, es
desnaturalitzaran i es generaran de nou al patir una nova agressió.
2.2.1
Immunitat específica activa
Quan interacciona amb l’antigen, l'hoste crea el seus elements defensius, cèl·lules ianticossos
específics. Es una immunitat de llarga duració. Segons la forma d'adquisició d'aquesta immunitat
pot se de:
– Forma espontània: a partir del contacte directe, com l’exposició als microorganismes d'un
encostipat.
– Forma artificial: a partir de la inoculació de l’antigen de manera artificial. Poden ser
proteïnes, microorganismes modificats... en definitiva, conserven la capacitat...