Situación Del Catalán En Las Baleares

Neus Sánchez Lendinez


Tal i com l'autor ens fa veure de manera inicial al principi de l'assaig, Llengua Estàndard i Variació lingüística és una obra que va dirigida a aquella gent que té nocions introductòries de la sociolingüística i que, per tant, no són professionals de la matèria i no dominen tot el vocabulari que abarca aquesta branca de la llengua catalana. És una obra que exposa totala informació d'una manera didàctica amb la finalitat que els estudiants puguin estudiar-ne el contingut i puguin entendre els conceptes sense haver d'esforçar-se gaire en entendre-ho. Així doncs, és per això que l'autor explica els conceptes més importants de la sociolingüística d'una manera general i ho exemplifica amb casos vigent a la catalana, concretament.
L'obra segueix un mètode quepodria comparar-se a una classe magistral per a universitaris. De fet, l'objectivitat i precisió de l'assaig ajuden a fer-se un esquema mental de tots els aspectes destacables de la sociolingüística catalana per arribar a un millor enteniment de tota la matèria. S'hi fa una introducció a la temàtica i continua amb tres apartats diferents que inclouen diferents subapartats que exemplifiquen allòexplicat perquè s'entengui millor.
En la introducció es tracta el tema de l'origen de les llengües, així com les fronteres lingüístiques que existeixen entre elles i els criteris que s'han seguit per marcar-ne les delimitacions. A més, l'autor també hi fa una definició del concepte de llengua com un producte històric, un element intrínsec de cada cultura o comunitat que ha patit una evolució al llargde la història i que és la conseqüència dels fets que s'han anat succeint.
Dins de la primera part de les tres que s'han esmentat línies abans, es parla de les llengües estàndard i s'hi tracten, especialment, dos aspectes: en un primer terme, les funcions que ha de tenir una llengua estàndard i, en segon terme, els processos d'estandardització a què es veu sotmesa una llengua per aconseguir ésseruna llengua normalitzada i amb bona salut.
En el primer subapartat trobam la definició de llengua estàndard i se n'explica l'ús com una varietat lingüística supradialectal i que hauria de seguir un mètode de model composicional.
Així doncs, l'autor intenta fer-nos pensar en quina hauria de ser el nostre posicionament davant l'elaboració del model estàndard: com més d'acord hi estem tots elsparlants, més fàcil serà la tasca normalitzadora.

Del segon subapartat podem extreure que l'elaboració d'una llengua estàndard necessita d'un mètode per arribar a fixar aquesta varietat, el qual s'assoleix mitjançant diferents etapes concretes en què es tenen en compte tots els aspectes que fan referència a la llengua i a com és rebuda dins de la societat. Una vegada que tenim clar el concepte dellengua i que sabem què necessita, en aquest cas, el català, per a ser “normal” dins de la societat, hem de tenir consciència que els conceptes de variació i de varietat lingüística són dos termes fonamentals de la sociolingüística molt propers pel significat que els donam però que poden arribar a causar desconcertament de significat. Per una banda, la variació té en compte els aspectes geogràfic,social, cronològic i estilístic. En canvi, les varietats poden ser estudiades de diferent manera depenent de l'autor: alguns estudiosos defensen que dintre de les varietats trobam els registres i els dialectes i n'hi ha d'altres que proposen l'existència de les varietats i dels registres de manera totalment independent. Els registres són varietats o formes de parlar que no depenent dels individussinó del context o de la situació. Per tant, cada una de les varietats dialectals i estàndard es parlen o s'escriuen en forma de diferents registres. És a dir, que tant si parlam estàndard com si parlam un dialecte tenim consciència que estam situacions comunicatives diferents.
Un altre aspecte a què cal fer menció perquè és un dels principals indicadors de feblesa de la llengua catalana (si...